Editorial

El ‘pressing Junts’ d’Aragonès

Una setmana després de la sortida de Junts del govern, l’entrevista del president Aragonès a TV3 ha reblat que cap dels antics socis de govern deixa escapar l’oportunitat de fer sang. Amb el domini que el caracteritza de l’art d’encaminar una situació delicadíssima cap a expressions d’optimisme, Aragonès continua refregant el trencament a la cara de Junts i descrivint Laura Borràs d’“enfadada” –n’està, n’està força i fa força temps que n’està– i, tot i que mira de preservar ponts amb Carles Puigdemont, aquesta dialèctica no és la millor per evitar que el desmuntatge del govern impliqui també una ruptura parlamentària. En un entorn de relacions normalitzades, ERC i Junts haurien de ser aliats parlamentaris en les qüestions de l’eix nacional, però els set últims anys plegats han estat d’un desgast, retrets i greuges bidireccionals que romandran presents per minar la reconstrucció de la confiança.

La pròrroga pressupostària no és admissible, amb una guerra a Ucraïna que s’allarga i una inflació tremenda en productes bàsics com l’energia i els aliments. Hi ha altres fórmules per tirar endavant les iniciatives una per una, però són lentes perquè impliquen anar al Parlament cada vegada i el govern només té garantit 33 vots de 135. Aprovar els comptes que ha preparat Jaume Giró és el gran repte del govern d’ERC. Aragonès pressiona Junts perquè no se’n desmarqui, però ara com ara, pretendre que la part a qui s’etiqueta de culpable d’haver sortit del govern ho posarà fàcil té un punt d’ingenuïtat. Agradi més o menys, el govern està abocat a negociar els pressupostos amb el PSC, un escenari del qual Aragonès es desmarca de moment perquè, d’una banda, vol tenir les mans lliures per collar a Madrid amb els pressupostos de l’Estat i la reforma del delicte de sedició abans de final d’any i, en segona instància, prova d’allargar la vida de la taula de negociació amb la utopia d’una amnistia i d’un referèndum a mitjà termini. Mentrestant, sobta que Pegasus hagi desaparegut de l’escena, ara que se sap que la dimensió de l’espionatge a l’independentisme és colossal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.