Els temes que interessen

Gabriel Rufián, fla­mant nou can­di­dat d’ERC a Santa Coloma de Gra­me­net, va pas­sar ahir pels micròfons de La 2 i Ràdio 4 en una entre­vista en què va dei­xar anar algu­nes per­les dins el seu dis­curs habi­tual de treure punta a tot i bus­car el minut de glòria. Una de les fra­ses que va fer, periodísti­ca­ment, més o menys for­tuna va ser: “A la gent no li interes­sen molts temes dels quals par­lem els polítics” i poste­ri­or­ment va afe­gir que a la ciu­ta­da­nia, en canvi, la pre­o­cupa espe­ci­al­ment com omplir la nevera. Coin­ci­deixo en la segona part del mis­satge. Garan­tir una nevera plena és sinònim d’unes con­di­ci­ons labo­rals dig­nes que és al que aspira tot tre­ba­lla­dor. Però no només a això. Em pre­o­cupa que s’afirmi amb tanta lleu­ge­resa que un col·lec­tiu de ser­vei públic com és el polític sigui ple­na­ment cons­ci­ent que la feina que fa no és valo­rada. Ni valo­rada ni fis­ca­lit­zada. Vaja, que no importa. Què és el que falla? La capa­ci­tat per expli­car allò que es fa en bene­fici de la comu­ni­tat? La des­pre­o­cu­pació més abso­luta per part de la gent cap a unes admi­nis­tra­ci­ons que han per­dut cre­di­bi­li­tat i han gua­nyat en des­pres­tigi? La con­veniència d’uns i altres per man­te­nir un únic vin­cle cada qua­tre anys per con­ti­nuar fent rodar un sis­tema que ja no fun­ci­ona però del qual depe­nen molts sous? Estem defen­sant una política en mans d’uns quants que faran i des­fa­ran al seu aire amb l’argu­ment que la gran massa social se n’ha desentès?

Alerta en fer afir­ma­ci­ons que que­den molt bé en un titu­lar, però que poden ama­gar models esgo­tats que donen la raó als extrems i con­vi­den a tren­car-ho tot. Vam començar amb per­me­tre la màniga ampla amb els dis­cur­sos elec­to­rals, perquè tot­hom sap que l’eufòria dels con­vençuts accepta sense dis­cussió les men­ti­des i ara ens volen colar sopars de duro quan els com­pro­mi­sos no s’exe­cu­ten. La culpa sem­pre és de l’altre. Si a la gent no li interes­sen molts dels temes amb els quals s’omplen la boca els polítics, la solució és ben fàcil. Can­vieu de temes. O de polítics.