Dones que diuen que no

La Jamila s’emo­ci­ona davant la càmera i els que són dar­rere també men­tre gra­ven la seva història de tenaç resistència a un casa­ment pac­tat pels pares con­tra la seva volun­tat, una història que ara no des­ve­la­rem perquè d’aquí a pocs mesos arri­barà al cinema. Jamila, Maria, Aya i Amy són les pro­ta­go­nis­tes prin­ci­pals del llarg­me­tratge No, no vull (pro­duit per Vértigo Films), que la direc­tora Belén San­tos està rodant a Bar­ce­lona, Salt i Girona sobre la ter­ri­ble pràctica dels matri­mo­nis forçats i la tasca pio­nera de l’asso­ci­ació Valen­tes i Acom­pa­nya­des per la seva erra­di­cació. És molt posi­tiu reco­llir el tes­ti­moni d’aques­tes joves que nar­ren de pri­mera mà l’enorme pati­ment i soli­tud íntima que afronta qui es rebel·la con­tra la decisió fami­liar sent ado­les­cent o molt jove i entra en un con­flicte sense treva que sovint la porta a tren­car rela­ci­ons i fugir de casa i d’un destí mar­cat; aviat és dit! Posi­tiu i neces­sari perquè amb el seu coratge i amb els seus “aquí caic i aquí m’aixeco”, mal­grat les coac­ci­ons de l’entorn, el temor de llançar-se al buit i amb l’extra­or­dinària força que les empeny cap a una vida lliure, ens aju­den a pren­dre consciència sobre l’autèntica natu­ra­lesa d’una tra­dició mas­clista pre­sent arreu del món, també a Cata­lu­nya. Dis­sabte es va enre­gis­trar una escena de la pel·lícula a la Marfà de Girona i més de cent per­so­nes hi van assis­tir per expres­sar el seu suport a les valen­tes que obren camí, a aques­tes dones que diuen que no, que és la manera de dir que sí a una soci­e­tat sense dis­cri­mi­na­ci­ons ni violències amb la qual tots ens hem de com­pro­me­tre.