Els Marinetti ecologistes

El 20 de febrer de 1909 el diari parisenc Le Figaro publicava el Manifest del Futurisme, signat per l’intel·lectual italià Filippo Tommaso Marinetti. Una llista de tretze punts instava a “destruir els museus, les biblioteques” i “les acadèmies de tota mena” i defensava que calia “alliberar” Itàlia “dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables”. L’art, la cultura i les institucions que els donen aixopluc hi apareixien considerats una antigalla que havia de ser escombrada. Per contra, calia glorificar la fàbrica, la velocitat, la violència, la màquina i la guerra. Marinetti havia escrit al mateix manifest que ara esmentàvem que “un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de la Samotràcia”. Trobava la gràcia de l’automòbil en “els grans tubs semblants a serpents d’alè explosiu”. Durant el segle XX la humanitat va fer força cas a Marinetti i els seus amics. Els museus i les biblioteques no van ser tots reduïts a cendra, però de guerra, d’indústria i de màquina no en va pas faltar. El creixement a base de combustible fòssil, malauradament, ha tingut les seves conseqüències indesitjables: “els tubs d’alè explosiu” han comportat una crisi climàtica que ens està duent pel pedregar. Per conscienciar-nos d’això, alguns ecologistes han considerat que cal anar als museus a atacar les obres d’art: puré de patata contra un Monet, salsa de tomàquet contra un Van Gogh i mans enganxades amb cola a un Picasso i a La primavera de Botticelli. Han arribat a la conclusió radicalment oposada a la que va arribar Marinetti i, en canvi, proposen exactament la mateixa vandàlica recepta. No sé si aquests atemptats els seran gaire útils a l’hora de despertar consciències. De moment ens estem fixant més en els seus dits empastifats de cola, puré i salsa que en la lluna que ens volen assenyalar.