Els saltencs tenim un altre patró

Encomanar la crònica de les Fires de Girona a una filla de Salt, en vigílies de la celebració de la seva independència de la ciutat més grisa i negra de la rodalia, la de les “famílies de tota la vida” que no se sap si reneguen o s’enorgulleixen d’haver engendrat, com un Déu olímpic, el seu propi monstre, aquesta “Girona profunda”que serveix tant per decorar l’aparador amb xuixos i joies de can Quera com per parlar molt sibil·linament dels que no formen part del clan; encomanar a algú tan inapropiat, deia, de cantar les virtuts del sant patró de les mosques i el cotó fluix associat no només honora l’empresa on treballa, sinó els saltencs en bloc, amics tots, que celebrarem xisclant d’alegria tenir a l’escut un molí feiner i una espiga de blat.