Com les engalta ERC

Els gestors d’ERC no escarmenten. Cargolen fins a l’ofec i a la humiliació qui no els fa la gara-gara. Millor dit, cargolen fins on els sembla que els ofegaran i els humiliaran. Sense vergonya. Sense contemplacions. Sense miraments. Parlo per experiència pròpia. I no torno a referir-me a la vergonyosa retallada de publicitat institucional que va fer el secretari de comunicació Miquel Martí Gamisans al nostre diari entre el 2018 i el 2021. No parlo de les discrecionals subvencions a projectes atorgades aquest any pel secretari Oriol Duran en què ens han tractat pels parracs. Parlo d’aquest mes d’octubre. Des del dia 18 fins a final de mes. Fins abans-d’ahir. Des que tornen a manar en la publicitat institucional han contractat quinze planes a l’Ara i tres planes a El Punt Avui. Ni doble, ni triple, ni quàdruple. Cinc per cadascuna. A veure si aprenem a fer la farina plana. Així és com les engalta i se’ls gasta ERC. Cinc a un. No importa que la nostra OJD (diaris venuts) sigui millor (20%). Ni que el nostre EGM (diaris llegits) sigui millor (11%). Són minúcies. Els calés són seus, ells manen i tu et fots perquè no fas la bondat que et demanen, escrius el que penses i deixes que ho facin els periodistes de la casa. Els crits i les estrebades del diputat De Dalmases queden com una carícia i una moixaina a la llibertat d’expressió al costat del mètode ERC. Com diria l’àvia Neus, uns s’enduen la fama i els altres carden la llana.