Els nens i el peix

El Consell Comarcal del Baix Empordà continua impulsant el coneixement i el consum de peix a través de la campanya De l’escola a casa, que és la continuïtat d’un programa anterior –El peix a l’escola– que l’any passat es va dur a terme en 38 escoles de la comarca on es gestiona el servei de menjador. La idea és fer menjar més peix fresc i de proximitat a la mainada, un objectiu molt lloable i, no ens enganyem, sovint força complicat.

D’una banda hi ha la sobreprotecció dels nens en tots els àmbits. A la taula, com que ens fa por que la mainada s’ennuegui amb una espina, els donem una hamburguesa, que és més fàcil de menjar. Resulta que també hi ha hamburgueses de peix, però és clar, la criatura està acostumada al gust de la carn i per molt de condiment que li posin no l’acaba d’entusiasmar. I com que, a part de la sobreprotecció exagerada, també estem en l’era de la comoditat i la pressa, tot ho volem fer senzill i fàcil (aprimi’s sense esforç, aprengui anglès sense esforç, obtingui un crèdit sense esforç... ens van dient als adults). Així que optem per posar al plat preparats industrials, les varetes de tota la vida, que ara tenen forma de peixets i estrelletes i són molt més atractius a la vista i al gust dels infants.

Tot això segur que passa, però no podem obviar un altre factor determinant: el preu del peix fresc. Està molt bé incentivar-ne el consum, però tal com estan les coses potser el que caldrà és directament subvencionar-lo. Sí, sempre hi ha peix més barat i de temporada, però no tothom té els coneixements ni els mitjans per saber com i on trobar-lo. Per això és tan important la nova iniciativa dels empordanesos de fer arribar més informació a les famílies a través dels seus fills. Aquesta és una educació en sentit bidireccional, una educació bàsica que també ens hauria de fer entendre el delicat estat en què es troben els ecosistemes marins, i especialment els del Mediterrani, un mar que pels efectes del canvi climàtic s’està escalfant més ràpid que la resta del planeta. Potser s’hauria de dir als nens i a les famílies que s’acostumin a menjar peix ara que encara n’hi ha. I ara que encara és comestible. No hem d’oblidar que ja hi ha peixos que els menors de 10 anys i les embarassades no haurien de menjar mai pel seu elevat contingut en mercuri: peix espassa, tonyina vermella, tauró i luci (lluç de riu).