Braçalets

Que una sàpiga, en els par­tits que dis­pu­ta­ran a la copa del món de fut­bol, vuit selec­ci­ons euro­pees (Angla­terra, Països Bai­xos, Dina­marca, França, Ale­ma­nya, Gal·les, Bèlgica i Suïssa) duran un braçalet amb els colors de l’arc de Sant Martí (con­ver­tits en la ban­dera LGTBI) com a pro­testa davant de la pro­hi­bició i per­se­cució de l’homo­se­xu­a­li­tat a Qatar. No sé si cele­brar aquest braçalet (que la selecció espa­nyola ni tan sols durà) hipòcrita en un món tan homòfob com el del fut­bol mas­culí, on bé hi deu haver homo­se­xu­als, però ama­gats per por a l’exclusió. I també és hipòcrita que tal braçalet emmas­cari el fet ver­gonyós de no renun­ciar a jugar el mun­dial en un estat on no es res­pec­ten els drets humans no només pel que fa als homo­se­xu­als.

Se’m podria dir que cap estat res­pecta del tot els drets humans. Però hi ha llocs en què pràcti­ca­ment no se’n res­pecta cap. Posats a dur braçalets, en podrien dur també un de negre com a senyal de dol per les vícti­mes mor­tals (i les super­vi­vents) de la cons­trucció dels esta­dis de fut­bol. Després que la FIFA, fent els seus nego­cis infa­mes, con­cedís la cele­bració de la copa del món del 2022 a Qatar, van arri­bar al país milers de pàries de la Terra com a mà d’obra esclava: amun­te­gats en pisos insa­lu­bres, van cons­truir els camps de fut­bol (con­ver­tits en camps de con­cen­tració) durant jor­na­des de tre­ball inter­mi­na­bles amb una calor asfi­xi­ant i unes con­di­ci­ons d’inse­gu­re­tat que han pro­vo­cat nom­bro­sos acci­dents. Si tin­gues­sin ver­go­nya, els juga­dors no hau­rien de cele­brar cap gol. De fet, si en tinguéssim, no hauríem de veure cap par­tit dis­pu­tat en aquests camps que hau­rien de ser un lloc de memòria d’un crim con­tra la huma­ni­tat.