Infart

En vint-i-dues hores hem passat per tres hospitals (el comarcal de Móra d’Ebre, el Verge de la Cinta de Tortosa i el Joan XXIII de Tarragona) per un cas d’infart. Pel tracte i per la qualitat de la seva atenció, ningú no diria que metges i infermeres són des de fa massa temps víctimes de les mancances estructurals del nostre sistema sanitari. Però és clar que ho són, i de valent. Amb la resignació de qui sap que no en queda cap altra, una professional lamentava que s’havien quedat només tres infermeres per tota una planta de cardiologia i neurologia. Abans, diu, n’eren quatre, i aquesta plantilla ja justejava per totes bandes. Ara en són tres. Metges de Catalunya no para d’alertar que la sanitat catalana, amb el personal facultatiu al capdavant, es troba en un moment “molt crític” per la creixent falta de treballadors, l’esgotament físic i mental que acumulen els professionals, les baixes retribucions i la precarietat de la professió, entre d’altres sogues que els collen. Els més de dos anys de pandèmia de la covid han tocat un personal mèdic que ja fa més d’una dècada que arrossega les conseqüències de les retallades. Durant tot aquest període, els professionals “ho han donat tot”, però “no han rebut res”, i per això el sindicat Metges de Catalunya els encoratjava fa uns dies a “rebel·lar-se” i posar fi a aquesta situació per tal d’intentar reconstruir el sistema sanitari. I si arribem a un hospital amb un infart o amb qualsevol altra afectació, tornem a tenir clar que no hi hauria d’haver cap altra prioritat que cobrir les mancances dels serveis públics sanitaris. No n’hi ha cap altra.