Un gat de capità general

Sem­pre que havia de par­lar d’algú que havia begut més del compte i que havia aga­fat una bor­rat­xera impres­si­o­nant, l’àvia Neus deia que havia aga­fat “un gat com un gene­ral de divisió”. Ben aviat vaig adop­tar l’expressió i l’he usada manta vega­des fins avui, que, vist el que es diu que explica Corinna en la dar­rera entrega de pòdcast, hauré de can­viar-ho per “un gat de capità gene­ral”, que és molt més gat i està ben docu­men­tat. No sé, ni m’interessa, si ara encara ho és a títol emèrit, de capità gene­ral, però el 2012, quan “l’ele­fantíada” de Botswana era rei dels espa­nyols (no va abdi­car fins dos anys després), com a tal rei dels espa­nyols i cap de l’Estat també era capità gene­ral dels exèrcits de Terra, Mar i Aire. Pri­mer sol­dat d’Espa­nya, com ara ho és el seu fill, Felip VI. Queda clar que va ser una bor­rat­xera de capità gene­ral, dos esgla­ons per sobre del gene­ral de divisió, que entre­mig hi ha el tinent gene­ral. La versió de l’amant sobre la dependència de l’alco­hol del rei no m’ha escan­da­lit­zat i fins i tot m’ha sem­blat com la millora d’un cert grau d’huma­nisme per part del monarca en fer-se gran. Embor­rat­xar-se ell, en lloc que li embor­rat­xes­sin els ani­mals que havia de caçar! Un detall! L’agost del 2006, a Rússia, havia “mort d’un sol tret” Mitro­fan, un os ensi­nis­trat que prèvia­ment havien embor­rat­xat amb un com­bi­nat del mel i vodka. Con­tem­plin com fins i tot una anti­ga­lla com la monar­quia viu una certa evo­lució.