Obediència contra llibertat d’expressió

L’abso­lució del delicte de deso­bediència al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de què s’acu­sava l’antiga mesa del Par­la­ment de Cata­lu­nya cor­re­geix, almenys de moment, una ano­ma­lia judi­cial que mai havia d’haver entrat en la via penal, però con­ti­nua posant de mani­fest el dèficit democràtic d’un estat que no accepta la lli­ber­tat d’expressió en tota la seva extensió. El TSJC absol Roger Tor­rent, Josep Costa, Eusebi Camp­de­padrós i Adri­ana Del­gado perquè con­si­dera que les pro­vidències del TC per­me­tien més d’una inter­pre­tació i que no està pro­vat que els acu­sats actu­es­sin amb total conei­xe­ment de les ins­truc­ci­ons judi­ci­als. Una argu­men­tació que a dins del mateix tri­bu­nal sen­ten­ci­a­dor ha tin­gut un vot par­ti­cu­lar que s’ha pro­nun­ciat en sen­tit total­ment con­trari. La qüestió de fons, lamen­ta­ble i pre­o­cu­pant, con­ti­nua sent que el sis­tema espa­nyol per­meti la ingerència judi­cial en les agen­des par­la­mentàries i s’ator­gui el poder de posar el morrió als dipu­tats i dipu­ta­des quan estan dis­po­sats a deba­tre qüesti­ons tan legítimes com ara la inde­pendència o la corona. I la pre­gunta, recur­rent seria: pot o no pot el Par­la­ment de Cata­lu­nya, que repre­senta la ciu­ta­da­nia, par­lar del que con­si­deri oportú?

Res d’això queda real­ment esme­nat, però és remar­ca­ble que la decisió del TSJC hagi arri­bat pre­ce­dida per la tena­ci­tat de Josep Costa, que ha repro­vat dife­rents magis­trats que ini­ci­al­ment hi havien d’inter­ve­nir. Costa, però, arri­barà fins al Tri­bu­nal d’Estras­burg perquè creu que el TC ha actuat com a jutge i part posant en qüestió la seva pròpia impar­ci­a­li­tat. Afor­tu­na­da­ment, queda clar que l’ànim repres­sor de la judi­ca­tura més con­ser­va­dora té un límit, que ara s’intenta com­pen­sar amb refor­mes legis­la­ti­ves i per la pressió indi­recta de les reso­lu­ci­ons de la justícia euro­pea. Però el pro­blema que­darà latent men­tre aquests jut­ges con­ser­va­dors esti­guin dis­po­sats a retorçar les lleis en defensa de la uni­tat de la seva pàtria i la invi­o­la­bi­li­tat del seu rei, dos temes que han esde­vin­gut obs­ta­cles per a la democràcia espa­nyola, molt lluny encara de ser plena, satis­factòria o exem­plar.