Tota la desconfiança del món

Amb l’Estat cal ser desconfiats, ja de mena, perquè l’experiència ens ho demostra de manera clamorosa. Per natura, el govern espanyol és incomplidor, especialment amb Catalunya. I a més ho fa amb ganes i sense dissimulació. La comparació amb altres territoris de l’Estat és indignant. Amb els més finançats compleix escrupolosament amb la lletra petita –i més i tot, si fa falta–. A Catalunya acumulem greuges i dèficits en tots els àmbits. Tampoc cal que comencen a fer la llista. Ens la sabem tots. Per això, quan ERC assegura que els beneficis aconseguits en la negociació dels pressupostos espanyols són una “gran conquesta” em fa la sensació que es peca de certa imprudència. No són poca cosa, 900 milions per invertir en projectes ferroviaris i viaris. Ara bé, són diners que s’hauran de transferir a la Generalitat perquè aquesta els executi de cap a peus. Veurem quan i com arriba la transferència. Si arriba.

Una altra de les grans fites aconseguides en aquesta negociació és la suspensió temporal del ramal de la MAT a la Selva. L’objectiu és analitzar si hi ha alguna alternativa del mateix cost o menor. En aquest cas, el ramal era una espasa de Dàmocles que el territori no es treia de sobre, però també és cert que feia molt de temps que no es movia res en aquest projecte, ni per bé ni per mal. D’alguna manera ja estava en procés de suspensió. El que no està, ni de bon tros, és desestimat. Què passarà si no es troba l’esmentada alternativa? Tornarà a revifar el ramal? L’estudi d’altres propostes serà real o és una manera de guanyar temps i vots? Per tant, podem parlar d’una petita victòria però tampoc cal treure el cava. Per ara.

Excés de desconfiança? Doncs sí, tota la del món! Un compromís del govern espanyol, per molt que estigui rubricat, no és sinònim d’execució ni garantia de res. Per això, la celebració dels èxits aconseguits en la negociació dels comptes estatals la faria amb la boca petita. I més endavant ja parlarem de conquestes i obrirem el cava. Si arriba el cas...