Mil gràcies, amics d’ERC

Maquia­vel ha mort i la política, com Jesu­crist, és amor. Vegin, si no, el gest del nen mera­ve­lles amb la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya. Bo i que ja tenia els vots que neces­si­tava per al pres­su­post i que ERC no li ha dit que sí fins al dar­rer, dar­rer, moment, Sánchez ha col­gat d’obse­quis i regals el cove dels de Rufián. Tant en el ter­reny de la mate­ri­a­li­tat com en el ter­reny de l’espi­ri­tu­a­li­tat. Que la ciu­ta­da­nia desin­fla­mada sado­lli cos i espe­rit en el retorn a la con­vivència! En el ter­reny de la matèria, 900 mili­ons per con­ve­nis plu­ri­a­nu­als (384 per a l’N-II; 250 per a la con­nec­ti­vi­tat AP-2/AP-7 i 260 per a l’eix piri­nenc) i una pedrega addi­ci­o­nal (24 mili­ons per al “den­tista gra­tis” i atu­rar la MAT a la Selva). En el ter­reny de l’espe­rit, tra­mi­tar la reforma del delicte de sedició en el Codi Penal. Mil gràcies i mil feli­ci­ta­ci­ons, amics i nego­ci­a­dors d’ERC! Mil gràcies i feli­ci­ta­ci­ons, amics Mar­gall i Rufián, per 900 mili­ons esti­rats al PSOE sense que us neces­siti! En ser “con­ve­nis plu­ri­a­nu­als”, els 900 mili­ons ani­ran per llarg, i abans no arri­bin podreu parar esment i il·lus­trar-nos sobre les lle­tres peti­tes de la reforma. Insig­ni­fi­can­ces com les que pre­dica Josep Bor­rell, alt repre­sen­tant euro­peu per a assump­tes exte­ri­ors i política de segu­re­tat. Sos­pito que no ens n’hem de refiar ni ens l’hem de creure, i que això que fa de dir que la sedició no es deroga, que només se li can­via el nom és que no toca vores, que deia l’àvia Neus. Pura ràbia, vaja.