Amagar-se

Perejaume no és artista d’entrevistes. L’incomoda el gènere periodístic de l’interrogatori, i en fuig. Durant el confinament, en aquest diari vam fer una llarga sèrie d’entrevistes a veus de l’art per pensar el moment tan crític que es vivia, i ell, dubtós d’entrada, va ser l’únic que se’m va resistir. Em va saber greu, però l’entenc. En un món tan sorollós i frenètic, Perejaume vol ser silenci i pausa. “Una certa discreció fa digna la vida humana al món. Si un es fa molt vistós, acaba perdent la pròpia mirada o queda molt connotada. Sempre he procurat amagar-me tant com he pogut”, diu a l’entrevista que li ha fet Montse Serra (enhorabona, companya) a Vilaweb, una meravellosa conversa que és una lliçó de vida a contrapel de l’excés de visibilitat i l’ànsia de notorietat de la societat d’avui. Perejaume acaba de publicar nou llibre, El sol i les fogueres, i presenta el seu treball visual recent a la galeria Joan Prats, una exposició formada per només tres obres que és també una declaració contra la sobreproducció cultural, el model industrial d’entreteniment que ha degradat tant la creació artística com el seu consum fast food en objectes que generen els mateixos efectes que els de les grans superfícies comercials: insatisfacció crònica. Més Perejaumes tinguéssim.