Marlaska, un ministre indefensable
L’enrocament del ministre Fernando Grande Marlaska en la crisi de la tanca de Melilla és un greu problema polític de l’Estat espanyol, que per segona vegada en una setmana mostra als ulls d’Europa una baixa qualitat democràtica després de la memorable intervenció de la directora del CNI a l’Eurocambra per parlar de Pegasus (més ben dit, per silenciar-ho). El Consell d’Europa ja ha deixat clar que no es creu Marlaska. El ministre de l’Interior ha estat negant l’evidència de les imatges i del que els seus propis agents admeten que és un error molt gruixut, però el retret més greu que se li pot fer és per la seva obsessió malaltissa per situar les morts al costat marroquí. Com si fossin de primera o de segona en funció de cap a quin costat de la tanca cauen. Com si vingués d’un pam. Com si els agents espanyols no hi haguessin tingut res a veure. Com si un simple tecnicisme que una consulta elemental al registre de la propietat ja posa en dubte el descarregués de responsabilitat política i moral. L’obstinació irresponsable de Marlaska denota tanta falta d’humanitat i empatia que el qüestiona per ocupar un càrrec d’alta responsabilitat, al govern o a la magistratura.
La defensa granítica de l’actuació dels cossos policials que fa Marlaska topa amb unes imatges incontestables que retrata un tracte degradant i humiliant i la conculcació de l’obligació d’auxili als ferits. Una vergonya que no es pot deslligar de la nova etapa en les relacions entre l’Estat espanyol i el Marroc que es va encetar quan Pedro Sánchez es va alinear amb el règim de Rabat deixant de banda les resolucions de Nacions Unides sobre el Sàhara. Primera cessió a un xantatge marroquí en termes de control dels fluxos migratoris, que pot ser infinit mentre Ceuta i Melilla siguin frontera espanyola. De moment, el Marroc compleix la part d’un tracte infame: com que la UE no es pot permetre segons quines imatges ignominioses, via lliure a les devolucions en calent, que a l’altra banda de la ratlla la fiscalització de les actuacions de la policia marroquina brilla per la seva absència.