Coses del vel i de la moral

Ara que sembla que la rebel·lia de les activistes iranianes i les mobilitzacions –reprimides: 470 morts, entre els quals 64 menors, 2.000 detinguts, sis condemnats a la pena capital– poden acabar erradicant les Gasht-e-Ershad o patrulles de l’orientació culpables de l’assassinat de Mahsa Amini i poden portar a la revisió de la llei que obliga les dones a tapar-se, recordem el capítol la misió moral dels teixits dins del desmitificador llibre L’Islam sense vel signat per Martha Zein i Nazanín Armanian, aquesta última iraniana exiliada a l’Estat espanyol. Les autores incorporen el concepte de vel climàtic o vestimentes elaborades pels diferents grups humans per adaptar-se a l’entorn i a les activitats necessàries per la supervivència (per exemple: un mocador al cap de dones camperoles per protegir-se del calor o del fred). El problema comença quan l’indumentària, més enllà del seu valor utilitari, adquireix un rol simbòlic com a exponent de poder i estatus que marca la naturalesa de les relacions entre capes socials i entre homes i dones, una qüestió sobre la qual hi han tingut molt a dir les religions semítiques, el judaisme, el cristianisme i l’islam. Zein i Armanian sostenen que vincular la roba a certes prohibicions permet fixar els tabús que convenen per preservar el domini sobre els pensaments i les accions de les persones i que les tres religions, cadascuna a la seva particular manera, han utilitzat la cobertura climàtica per a controlar i segregar les dones, imposant les actituds de rectitud, castedat i submissió que reforcen el sistema patriarcal.