Senglars de Farners

“Sóc un senglar, i res que concerneixi els senglars m’és aliè!”, li fan dir Goscinny i Uderzo (pares dels còmics d’Asterix) a un d’aquests animals que n’acaba d’ajudar un altre de la seva espècie a escapar de la gana del cèlebre Obelix. La vinyeta és una paròdia brillant dels famosos versos del comediògraf Publi Terenci, que posa en boca del protagonista d’una comèdia el conegudísssim “homo sum, humani nihil a me alienum puto”. Ai, Terenci, que d’aquest segle ja no passes…! La teva sentència se t’ha quedat curta.

Tal com pinta la cosa als humans tampoc no ens podrà ja ser aliè el que tingui a veure amb els senglars… La setmana passada la famosa penya del Refectori de Farners va dedicar la sessió mensual a aquesta bèstia salvatge que cria sense parar i ja es deixa veure pels carrers i platges davant la mirada atònita dels ciutadans. Un expert caçador colomenc, en Josep M. Masó (Mia), va exposar cruament el problema: “Si els animalistes continuen imposant a la societat el seu criteri absurd, això acabarà sent un drama. La proliferació de senglars és una veritable plaga, i les plagues o les combats decididament o estàs perdut. Quan la pagesia abandoni els conreus perquè no els poden aturar, què us penseu que faran, els senglars? Baixar als nuclis habitats, adaptar-s’hi fàcilment i buscar-se la vida pels carrers, on trobaran restes de menjar per tot arreu!” En Mia és defineix com un caçador animalista i amant de la natura. No en tinc cap dubte. Com tampoc no tinc dubtes que prolifera una altra plaga: la dels babaus. Ximples dogmàtics que es queden en la superfície de les consignes benintencionades i no saben (ni volen!) capbussar-se en les complexes realitats que s’hi amaguen a fi de distingir el gra de la palla. “Mentre a altres països es permet tirar al senglar amb fusells de repetició—adverteix en Mia—, aquí l’administració ens limita el nombre de bales…” Potser ja va sent hora de deixar en evidència els falsos animalistes i de donar suport a gent com en Mia. O això o ja veig Gorcinny i Uderzo dibuixant una altra vinyeta: uns quants senglars es fan una velleta a queixalades perquè no deixava anar el cabàs de la compra. El mascle diu als porcells: “Sou senglars. Res que concerneixi els humans és cosa vostra.”