Pioners... I què?

La llei cata­lana con­tra el mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari, que el Par­la­ment de Cata­lu­nya va apro­var el març de 2020, fixa l’objec­tiu a garan­tir que les acci­ons es repar­tei­xin per tota la cadena, des del pagès fins al con­su­mi­dor i, fins i tot, a apro­fi­tar les res­tes per a la pro­ducció de com­post o biogàs. Ho explica Laia Bru­guera a La República aquesta set­mana. La nor­ma­tiva és exem­plar: arriba on no han arri­bat altres països de la UE, supo­sa­da­ment més avançats que nosal­tres, i ins­tant les boti­gues de més de 400 m² a fomen­tar el con­sum de pro­duc­tes a punt de cadu­car a preus bai­xos per pro­moure l’estalvi i evi­tar el mal­ba­ra­ta­ment.

La llei no s’ha des­ple­gat, entre altres coses, perquè estem en espera de la nova llei espa­nyola de pre­venció de les pèrdues i el mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari. De moment, l’avant­pro­jecte no és enco­rat­ja­dor: on la llei cata­lana obliga, l’espa­nyola reco­mana. I, si bé és cert que seria molt bonic tenir una soci­e­tat on les reco­ma­na­ci­ons fos­sin dogma, la rea­li­tat demos­tra que la consciència sobre sos­te­ni­bi­li­tat a l’Estat està lluny d’aquest ideal. De què ens ser­veix, doncs, ser pio­ners? Hi ha una via: que els inte­grants de la cadena com­plei­xin la llei, encara que no esti­gui des­ple­gada, per obrir un camí que, més d’hora que tard, hau­rem de tran­si­tar.