Festes sense filtres

Les vivim amb més o menys intensitat, al desembre les tradicions conflueixen en un plat d’escudella que reflecteix part del món en què vivim. L’imaginari que tenim d’aquestes festes s’acosta al de la vida passada pels filtres d’Instagram, on algunes miren de trobar-se entre allò que són i el que voldrien –o els han fet creure que haurien de– ser. Suposo que de tant en tant ja va bé regalar-nos un polsim de fantasia. No tinc tan clar com podem fer-ho, però, per no acabar desdibuixant-ne l’essència. Imagino que és una mica el mateix que passa al Pere cada vegada que s’asseu a taula i malda per trobar la manera de fer baixar una cullerada més per passar el mal tràngol i deixar de sentir que està massa prim. A moltes cases hi ha una Martina, que malgrat haver-se gastat totes les pagues extres en dietes se sent lluny del cànon de bellesa que anhela o que li han fet creure que seria òptim. Intueixo que tampoc seran els millors dies per a l’Aniol, que haurà d’empassar-se amb resignació anar als àpats familiars sense qui voldria, al mateix temps que defuig com pot les preguntes insistents a les qual no gosa respondre que en Joan no és només el seu company de pis. Potser ho faria de grat la Gina, farta que l’incomodin amb comentaris impertinents sobre la seva solteria en aquest moment de la pel·lícula.

Sort que hi ha al món molts besavis Claudis que veuen en el sucre l’aliment bàsic per fer feliç tothom, fins i tot la neta d’un any a qui la mare, el pare i el personal mèdic priven d’aquest bé essencial. I parlant d’aliments imprescindibles, que no faltin a cap àpat altes dosis d’alcohol, convertint-ne el consum sense criteri en la norma, i fent que qui no en consumeix s’hagi de justificar com si estigués cometent una atrocitat.

Si teniu una criatura, seran els dies ideals per poder-vos demanar quan vindrà la parelleta; si en teniu més, perquè us qüestionin sobre si ja no tornareu a treballar. Si no en voleu tenir, que us ho repenseu. I així podríem seguir allargant la llista, les comparacions i la pressió social, pesadíssima, que aquests dies s’amplifica sense cap mala intenció.

Regalem-nos més dosis d’empatia, menys prejudicis, i alimentem-nos fort de cullerades d’autoestima per empoderar-nos i fer-nos un xic més grans en una societat que malda per empetitir-nos.