Auxili emocional

“Els valen­ci­ans estan rabi­o­sos, tris­tos i can­sats.” Amb aques­tes parau­les, l’Adrià, bai­xista del grup valencià Auxili, em mani­fes­tava el sen­ti­ment de tot un poble. Va ser durant una sin­cera i emo­tiva con­versa que vaig poder-hi man­te­nir gràcies a la meva feina. Una entre­vista que, no us enga­nyaré, em va remoure per dins. Al País Valencià fa anys que no tenen les coses fàcils, i vist des de fora i expli­cat des de dins, la rea­li­tat evi­den­cia que la dana ha estat un punt d’inflexió. Quan l’Adrià em par­lava de la bar­ba­ri­tat i del còctel emo­ci­o­nal que van viure aquell dia que segueix pre­sent en les seves vides, lamen­tava des de la impotència que el sec­tor cul­tu­ral i musi­cal fins fa poc no s’ha vist amb cor d’orga­nit­zar cap con­cert soli­dari com el que va aco­llir Girona aquest diu­menge pas­sat. Fins ara, em deia, no han tin­gut capa­ci­tat logística ni emo­ci­o­nal. I m’ho expli­cava men­tre agraïa des del cor la res­posta dels Països Cata­lans que s’han bol­cat a través d’ini­ci­a­ti­ves diver­ses. Un sen­ti­ment que enllaçava amb la incor­po­ració d’Auxili a dar­rera hora al con­cert soli­dari de Girona: volien sen­tir que apor­ta­ven el seu gra­net de sorra tor­nant a pujar a l’esce­nari en un dia que per a ells era impor­tant. L’experiència de l’Adrià em va trans­por­tar per uns moments a la dura rea­li­tat que ha vis­cut i està vivint el País Valencià des que la dana els ha tra­ves­sat les vides. Ines­pe­ra­da­ment, el moment de sor­tir a l’esce­nari va arri­bar men­tre el sac­seig emo­ci­o­nal ens ente­lava la mirada. El bai­xista d’Auxili es va incor­po­rar al grup i jo vaig seguir amb la meva feina pen­sant en si aquell con­cert i l’escalf gironí els aju­da­rien a fer menys dolo­rosa la ferida, a aga­far for­ces i a, de mica en mica, recu­pe­rar les seves vides. Vull pen­sar que sí, o almenys així m’ho van fer creure les veus energètiques, dis­si­dents i ple­nes d’amor d’Ovi­di4 que van lide­rar les dar­re­res hores del con­cert soli­dari. I és que al final, De Girona al País Valencià, del Nord al Sud, el seu públic i la impli­cació de més de 250 per­so­nes que van tre­ba­llar voluntària­ment per la causa, anava d’això. De ser-hi, i de no obli­dar que dar­rere les con­seqüències de la dana hi ha la negligència d’uns res­pon­sa­bles que han tras­pas­sat totes les línies ver­me­lles. Tant de bo ser­veixi almenys aquest des­as­tre ja irre­pa­ra­ble per pin­tar d’un nou color el País Valencià.