L’efecte Trias

Cap alcalde o líder de l’opo­sició muni­ci­pal que El Punt Avui entre­vista diària­ment es mos­tra tan con­tun­dent per asse­gu­rar que es pre­senta a les elec­ci­ons del maig per ser alcalde, o ple­gar. Que és el que avança Xavier Trias en anun­ciar la seva can­di­da­tura a l’alcal­dia de Bar­ce­lona. Bé, a les primàries de Junts, vaja. Ell mateix i el seu par­tit hi tenen poc a per­dre –l’alcal­dia només la pot per­dre Ada Colau– i molt a gua­nyar, tant a la Casa Gran com a la Dipu­tació, en un moment de tra­vessa del desert per a la for­mació que va sor­tir del govern. No per espe­rada, la can­di­da­tura de Trias deixa de sac­se­jar el tau­ler i com­pleta la pri­mera línia de sor­tida de la cursa bar­ce­lo­nina. Pre­senta els pesos pesants de la llista, desac­tiva el PDe­CAT, des­carta pac­tar amb Colau, però no amb Mara­gall o Coll­boni, amb qui com­pe­tirà pel mateix elec­to­rat mode­rat...

Tot d’una tacada i sense menys­te­nir el paper de víctima de l’ope­ració Cata­lu­nya. És per tenir-lo en compte, perquè el des­gast de Colau és evi­dent, amb un 47% de bar­ce­lo­nins des­a­pro­vant la seva gestió i amb la nota més baixa en set anys, segons l’última enquesta muni­ci­pal. Els comuns i el PSC van acce­dir al govern per la catifa posada per Manuel Valls i, tot i detec­tar els pro­ble­mes d’inse­gu­re­tat, brutícia, gen­tri­fi­cació, preu de l’habi­tatge i crisi de la ciu­tat... no sem­blen haver-los superat. La ciu­tat tam­poc no ha cai­gut en la decadència o la mar­gi­nació, com l’opo­sició aireja, perquè lidera la recu­pe­ració econòmica post­pandèmica de Cata­lu­nya, però cer­ta­ment ha per­dut opor­tu­ni­tats, interès i s’hi fa més costa amunt viure-hi o tre­ba­llar-hi. Per aquest motiu, l’efecte d’un can­di­dat desim­bolt, sense pressió i fins i tot desin­hi­bit, pot alte­rar equi­li­bris i, si apai­vaga el soroll intern a Junts, sem­bla situar-se entre els qua­tre capaços d’acce­dir a l’alcal­dia o pac­tar-la. Entre tots hau­rien de con­sen­suar un model de ciu­tat amb opor­tu­ni­tats tec­nològiques i científiques, però més ama­ble amb els bar­ce­lo­nins, i no només amb els visi­tants.