Ramon Cotarelo
Agafa’t, que arriben revolts. Cito literalment: “[…] l’haurien de donar pel cul amb una canya esquerdada i untada de bitxo”. Una altra delicadesa: “Continuï amagat a [aquí hi anava l’adreça del domicili particular], que més enllà de Twitter no és ningú. A veure si la propera li dona [sic] un ictus”. Són citacions defecades, la primera, per un exdiputat al Parlament i, la segona, per un militant del mateix partit, que ha treballat al Departament de Justícia. I com aquests, tota una col·lecció d’improperis escrits per uns pocapenes.
El destinatari, per contra, és un catedràtic emèrit de la UNED, amb un munt de publicacions, cursos i conferències sobre la seva especialitat acadèmica. Un intel·lectual, abans castellà, que va néixer i havia viscut sempre a Madrid. Ja gran, va decidir abraçar la causa de l’independentisme republicà que llucava a Catalunya. I ho va fer de l’única forma sincera i eficaç: instal·lant-se aquí i fent-se català per íntim convenciment. Ha après en un temps rècord la nostra (la seva) llengua i la manté quan conversa amb un no català, quan piula a les xarxes i quan imparteix conferències o debats polítics. Meritori, oi? Doncs bé: un partit que controla fèrriament gairebé tots els mitjans de comunicació catalans li ha aplicat el càstig romà del “flagitium silentii” i el té silenciat a la ràdio, a la televisió i al diari/butlletí de la formació. Per què? Perquè es mostrava molt crític amb la seva política.
Passarem per malla l’enculada i el tema del bitxo picant. De gent barroera n’hi ha a tot arreu. També obviarem el desig que li agafi un ictus. Amb la gent maligna passa el mateix. Centrem-nos en això que “no és ningú”… A veure si ho capto: vol dir, això, que el militant es vanta del flagell de silenci que li ha aplicat la cúpula del partit? No li fa gens de vergonya? Pel que fa a l’adreça, d’on l’ha treta, aquest sectari? De la feina al Departament de Justícia? I què pretén? Deixar-li anar la canilla de cacera?
Nota: aquest article no consigna noms ni sigles, no pas per flagel·lar-ne els titulars amb cap boicot, sinó per indiferència. Són irrellevants intel·lectualment, per molt que dominin el cotarro. No solament no eixamplen cap base, sinó que aprimen el prestigi de qualitat del país. Ah, que al títol en surt un, de nom? Sí, el del silenciat, però és “honoris causa”.
