Opinió

De set en set

Comptes que no quadren

Posem algunes xifres en context. 805,69 és la primera. És la mitjana del preu del lloguer a Catalunya, que s’ha enfilat fins al rècord en el tercer trimestre de l’any. I que encara escala per arribar als 1.066,68 quan parlem de Barcelona, amb la informació feta pública ahir per l’Institut Català del Sòl. El 9,2% i el 14,4% són els freds percentatges que marquen la diferència a l’alça entre buscar un pis per arrendar l’any passat o fer-ho a finals d’aquest any. Tenint el preu del lloguer en màxims, anem a buscar la segona xifra: 25.911 euros, que és el salari brut mitjà a Catalunya, segons l’Instituto Nacional de Estadística, amb l’última actualització de 2021. El sou en brut va minvant per al treballador fins a una mica de 20.200 euros, nets, depenent de les circumstàncies personals. Serien més de 1.600 euros al mes en dotze pagues. La recomanació general és que a l’hora de llogar un habitatge no s’hi hauria de destinar més d’una tercera part dels ingressos, i aquí la tercera xifra: el 54%, que és el tant per cent del salari que els catalans destinen a costejar-lo, segons un informe d’Infojobs i Fotocasa. I això, només el rebut mensual del pis, al qual s’hi han de sumar els subministraments, la compra... Sense entrar en les realitat dramàtiques que existeixen i van a l’alça, com alerten les entitats el tercer sector, aquestes dades es tradueixen en gent treballadora que va veient com dia a dia, factura a factura, se li compliquen les coses per arribar al final de mes. Perquè tots necessitem un sostre sota el qual viure–de la compra, en parlem un altre dia– i amb el lloguer és clar que els comptes no quadren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.