Una parella amb el seu fill

Dins d’un plàstic verd, camuflat sobre un secalló d’herbes i sota un fullam de branques caigudes, hi ha dos peus, un d’ells molt arronsat, i els dits fins d’una mà que anticipen un cos assegut en la foscor. La foto és del 14 d’agost de 2020 i retrata un immigrant en la seva tenda improvisada als afores de Calais, un d’aquests indesitjables, amb la por i la valentia al cos, que Europa necessita i expulsa i que són dignes representants d’allò que segons diuen és l’origen del Nadal: una parella de refugiats amb el seu fill acabat de néixer buscant un lloc on poder viure. Llegim al diari que Brussel·les pretén afegir Egipte a la tropa dels ferotges guardians de la frontera. Turquia, Líbia i Marroc ja fa anys que s’ocupen de violar els drets humans, per terra, per mar i per diners, per acció repressora i per omissió d’auxili, perquè així els ho demanem, de fet, quan l’únic que ens interessa és que impedeixin el pas als desesperats fora dels focus, la qual cosa s’esdevé excepte quan els morts s’acosten massa. Devolucions en calent? El pa de cada dia, aquí i als Estats Units, on el Tribunal Suprem, de majoria conservadora, continua negant el dret a la petició d’asil. Indesitjables, sí, que no s’integren i a més destrossen pessebres com ha passat fa pocs dies a Calahorra, i les xarxes atiades per l’extrema dreta s’han excitat a cor què vols, no importa que sigui mentida, que l’autor de l’estrall fos un veí blanc del municipi amb les facultats mentals pertorbades; que la realitat no espatlli el relat de l’odi perquè, del racisme, aquesta gent també en treu vots. Bones festes!