Serrat en la meva vida

Hi havia dis­cos que esta­ven lite­ral­ment rat­llats de tant com sona­ven. El pare optava sovint per les ran­xe­res i els bole­ros, i de tant en tant se li fil­trava una mica de fla­menc i alguna folklòrica. Encara ara són les seves opci­ons pre­di­lec­tes. La mare se sen­tia atreta pel pop de l’època, així que, quan tri­ava ella, s’evi­tada almenys sen­tir-me de fons ron­di­nant. El con­sens musi­cal entre el pare i la mare s’havia d’anar a bus­car en els can­tau­tors: Víctor Jara, Paco Ibáñez, Sil­vio Rodríguez... I entre tots els artis­tes de llen­gua cas­te­llana irrom­pien amb força les cançons en català de Joan Manuel Ser­rat. Disc que sor­tia al mer­cat, disc que s’incor­po­rava a la col·lecció de casa i que ocu­pava un lloc d’honor a la col·lecció dels pares. És molt pro­ba­ble que Ser­rat sigui en bona mesura el cul­pa­ble de l’apro­xi­mació al català de mol­tes famílies arri­ba­des de dife­rents punts de l’Estat. De l’admi­ració per les com­po­si­ci­ons del noi del Poble-sec i de xam­pur­re­jar les seves lle­tres es va pas­sar a sen­tir atracció per la llen­gua del país d’aco­llida, fins al punt d’orga­nit­zar i pren­dre part dels pri­mers cur­sos de català per a adults que es van orga­nit­zar a la meva ciu­tat, a través de l’enti­tat veïnal que el pare va pre­si­dir un parell de dècades. Després va venir la defensa de la immersió lingüística en bar­ris d’immi­grants on algu­nes famílies hi volien veure una impo­sició diabòlica. Per això Joan Manuel Ser­rat for­marà sem­pre part de la meva història, i de la història dels pares.

I sí, m’hau­ria agra­dat molt que en el seu comiat dels esce­na­ris hagués enviat un mis­satge dife­rent al món res­pecte a l’ús i la defensa de la llen­gua. Però encara m’agra­da­ria més viure en una soci­e­tat en què no abun­des­sin les per­so­nes que pas­sen de la ido­la­tria a l’odi en qüestió de segons, sal­tant-se fins i tot els pas­sos inter­me­dis de la ignorància o la dis­crepància sana. Crec que si mai m’he atre­vit a des­co­brir el meu cer­cle d’amis­tats de Twit­ter és pre­ci­sa­ment per la por a cons­ta­tar que només m’envolto de per­so­nes que pen­sen com jo. Feliç 2023!