El poble que acompanya Lula

Entenc l’ultradretà Bolsonaro, fugit a Miami, a prop de Trump per no haver de posar la banda presidencial al seu successor, Lula da Silva: després de quatre anys al poder, ningú el podria acusar de demòcrata. I m’agrada qui ha agafat el protagonisme simbòlic del traspàs de poders: el poble brasiler en la seva més àmplia representació. Pujant la rampa del palau de Planalto, de la mà, de bracet o al costat de Lula, Francisco Carlos do Nascimento, un nen negre de 10 anys de la perifèria de São Paulo que el 2019 va participar en la vigília per demanar la seva llibertat, així com Jucimara Fausto dos Santos i Flavio Pereira, cuinera i artesà de l’estat de Paranà; Wesley Rodrigues, metal·lúrgic de São Paulo; Murilo de Quadro, mestre de Curitiba; Ivan Baron, jove de Rio Grande del Nord amb paràlisi cerebral i destacada veu per la inclusió dels discapacitats; Raoni Metuktire, líder de l’ètnia kayapó i històric defensor de l’Amazònia i de qui l’habita, i Aline Sousa, recicladora de residus que fou qui col·locà la cinta de seda verda i groga a un emocionat president davant els assistents que omplien la plaça dels Tres Poders de Brasília (font: AgênciaBrasil). Gestos que s’adiuen amb les paraules més pronunciades pel mandatari en el seu discurs: igualtat, educació, treball, amor, i amb les primeres normes adoptades contra la pobresa, la gana, la desforestació, les mentides, l’odi, les armes. Sabem que el repte de reconstruir el país de la rapinya del bolsonarisme és colossal i sabem que s’hi ha compromès amb la força del treballador que fou i és per la justícia social. Salut, Lula!