Encadenats als telers

Els llibres han de ser el seu món, i no els telers; l’educació, i no el treball esclau; la dignitat, i no la violència. Narseen Sheikh sap de què parla: als 10 anys va fugir d’un matrimoni forçat i va caure a mans de la indústria tèxtil en una fàbrica clandestina de Katmandú d’on sortien –i continuen sortint, igual que d’altres tallers perduts en suburbis d’Àsia– les peces de roba low cost que Occident consumeix. Les compraríem si fóssim conscients de les condicions en què s’elaboren?: “Vivia en una petita habitació sense bany ni aigua neta, amb sis persones més; allà dormíem, menjàvem i cosíem entre 12 i 15 hores al dia per dos dòlars; em sagnaven els dits però no em podia aturar, ens posaven música alta i ens ruixaven la cara per desvetllar-nos.” Sheikh ja no és una nena sinó una destacada activista pels drets humans i contra l’esclavitud moderna que afecta 50 milions de persones al món, el 12% de les quals, menors d’edat. El febrer del 2019 va publicar una carta oberta a les grans empreses del sector –que fan negoci subcontractant explotació en regions vulnerables–, a qui va reclamar un canvi dràstic en la seva forma de produir i de comerciar tan lesiva per a les persones i per al medi ambient –tints tòxics, malbaratament d’aigua– i actualment és una de les impulsores de la campanya Good clothes, fair pay, que promou una legislació europea per garantir que qualsevol marca venedora de productes a la UE pagui salaris dignes. És important no vestir-nos amb el patiment d’una infància que mereix llibres, educació i dignitat, i no les cadenes de telers abominables.