Parlem de sexe

La pre­gunta surt de la boca del meu fill de nou anys: “Mare, es pot fer l’amor si no vols tenir un fill?” Em des­con­certa que recorri a l’expressió “fer l’amor” i no a un terme molt més popu­lar entre la cana­lla, però inter­preto que és la seva fórmula per dife­ren­ciar entre la mare i el col·lega. Ell pre­gunta amb un cert des­ver­go­nyi­ment, com quan demana què hi ha per dinar. No soc una experta a adap­tar als menors tot allò refe­rit al sexe –em sento més còmoda si em pre­gunta per l’accen­tu­ació de les parau­les pla­nes– però, per sort, estic a anys llum d’aque­lles nits en què els pares can­vi­a­ven de canal quan a la tele­visió apa­rei­xia una escena pujada de to. La pre­gunta del meu fill m’agafa de sor­presa, però fa anys que vaig deci­dir que mai inven­ta­ria una faula per evi­tar dir les coses pel seu nom. Ni els nens venen de París, ni els òvuls s’engen­dren per art de màgia, ni el clítoris és un no-sé-què sobre el qual ja deba­trem quan siguis gran. Així que apro­fito el moment per par­lar de res­pecte i de rela­ci­ons con­sen­ti­des i per cons­ta­tar que els menors, quan pre­gun­ten, sovint bus­quen cor­ro­bo­rar el que ja saben.

Cons­tato amb freqüència com molts pares i mares, també mes­tres, es rubo­rit­zen quan els menors tre­uen qüesti­ons sexu­als o afec­ti­ves. I no es tracta de par­lar-los com si fos­sin adults, però no els fem cap favor quan els infan­ti­lit­zem més del compte, sobre­tot si volem cons­truir adults que s’allu­nyin de les rela­ci­ons malal­tis­ses i de dependència i si volem bata­llar con­tra l’estruc­tura men­tal del patri­ar­cat. Perquè la rea­li­tat és que anem molt tard en l’edu­cació sexual i afec­tiva, com ho demos­tra, per exem­ple, la radi­o­gra­fia de la violència de gènere. Seguim evi­tant els temes que ens resul­ten incòmodes o els trac­tem a des­temps. A tall d’exem­ple, els tallers adreçats a esco­lars, fets en con­nivència amb Salut, on l’apre­nen­tatge estel·lar segueix sent com posar un condó. I mal­grat que no s’apro­fun­deix en cap dimensió des­co­ne­guda, encara hi ha molts pares que ni tan sols auto­rit­zen els fills a assis­tir a aques­tes ses­si­ons.