Prova-ho tu primer

Soc molt fan d’arri­bar al fons de les qüesti­ons, d’explo­rar totes les pos­si­bi­li­tats i de dis­po­sar de tota la infor­mació pos­si­ble abans de pren­dre una decisió. Si soc fidel a aques­tes regles, no m’hau­ria d’esgar­ri­far ima­gi­nar el camí pel qual hau­ran de tran­si­tar algu­nes dones si deci­dei­xen posar fi a un embaràs. Escol­tar el batec del cor o sot­me­tre’s a aque­lla ins­tantània defor­mada –algun dia caldrà par­lar del negoci que s’ha creat al vol­tant de la foto més hor­ro­rosa que mai veuràs del teu nadó– podria for­mar part d’un procés natu­ral. No entra­ria això dins l’accés a tota la infor­mació? Ara bé, als matei­xos que pro­mo­uen aquesta tàctica i que han dis­se­nyat aquesta tor­tura perquè com­pa­ren la dona que fa el pas d’avor­tar amb la que una nit tria entre sor­tir de copes o que­dar-se a casa, els exi­geixo que s’apli­quin aquest mètode amb tot allò que pro­mul­guen. Les que neguen la violència de gènere estan en el seu dret a creure’s el que pre­di­quen –no tant a enga­nyar la gent–, però que siguin cohe­rents i pro­vin abans de tan­car-se una set­mana amb un home que les esto­ma­qui diària­ment o que les esmi­cola men­tal­ment fins a segres­tar-los l’ànima. I després, para­pe­ta­des per qui­los de cosmètics per dis­si­mu­lar les feri­des de la cara però també del cor, que sur­tin publi­ca­ment a negar l’evidència.

Els que diuen que els immi­grants només venen a robar, els demano que vis­quin una tem­po­rada immer­sos en la pobresa radi­cal i que, quan mirin de bus­car una opor­tu­ni­tat de futur, ater­rin a un país on els acu­sin de tots els mals del pla­neta i els tan­quin totes les por­tes. I aviam si després poden man­te­nir, fil per randa, la seva acu­sació. Els que defen­sen mesu­res dràsti­ques per evi­tar les ocu­pa­ci­ons de pisos, els insto que pro­vin de dor­mir les gèlides nits d’hivern al car­rer, dei­xant els fills en una casa d’aco­llida de l’admi­nis­tració, aviam com els prova. Evi­dent­ment, sense un crostó de pa per dur-se a la boca. I si després de pro­var-ho en la pròpia pell man­te­nen el dis­curs, ales­ho­res pot­ser me’ls escolto abans de maleir-los.