La tecnologia que volem

Ens agradi o no, estem envoltats per noves tecnologies que constantment ens obliguen a canviar d’hàbits. Fa només 10 anys que Whatsapp i Instagram es van estendre massivament per tot el món, i en fa només cinc que va aparèixer TikTok, l’aplicació que segurament ha portat més nens i adolescents a enganxar-se a les pantalles. És a dir, fa només una dècada ningú s’angoixava si no es podia comunicar de manera immediata, xafardejar la vida postissa dels altres o ballar cançonetes de pocs segons. En canvi ara cau el sistema i tot es converteix en un drama. Els tòpics de “vivíem millor abans” i “ens hem convertit en esclaus del mòbil” es repeteixen en moltes converses, segurament amb la mateixa vehemència amb què algú ja va criticar fa dècades el vídeo, la televisió o fins i tot la ràdio. Mentre molta gent renega dels avenços tecnològics que en lloc de facilitar les coses més aviat les compliquen –especialment per a la gent gran–, també s’ha de reconèixer que poden tenir una part positiva.

La tecnologia com a tal no té qualificatiu moral, no és bona ni dolenta, ja sabem que tot depèn de l’ús que se’n faci. I un ús molt lloable és el que s’ha aconseguit a l’hospital de Figueres amb la realitat virtual. La unitat de diàlisi i la unitat de monitoratge (UMO) del servei d’urgències d’aquest centre sanitari incorporen ulleres especials per allunyar pors, angoixes i estrès dels pacients. Qui hagi passat per un hospital estarà d’acord que qualsevol eina que permeti superar una mica millor el tràngol és benvinguda.

No es tracta de cap minúcia, les hores es fan eternes quan no et trobes bé i estàs espantada. A l’hospital de Figueres, les imatges en què els pacients es poden capbussar gràcies a la realitat virtual els ajuden a relaxar-se i també a fer més tolerable els tractaments llargs, com és el cas de la diàlisi. L’eficàcia d’aquest sistema ja fa temps que s’estudia i les estadístiques mostren que contribueix a reduir en un 65% dels casos la percepció del dolor i en un 60% l’estrès i l’angoixa. Tota ajuda és bona, i benvinguda sigui la tecnologia en el seu costat més amable, ni que sigui per intentar omplir amb imatges virtuals i mons irreals aquells moments en què no tens l’escalfor humana d’una mà que agafa la teva, et col·loca bé el coixí o t’acarona la galta assegurant a cau d’orella que tot anirà bé.