Fesols de prestigi
Diumenge passat no vaig poder anar a la Fira del Fesol de Santa Pau, però he sabut que va anar de primera. Aquesta fira, que se celebra des de ja fa més de trenta anys, aparentment es podria prendre o considerar una més de les tantes fires que tenim a la Garrotxa: s’omplen els carrers del poble, hi ha parades d’artesania, espectacles populars... però no és pas una fira com moltes altres, perquè aquí hi ha ànima, història, convicció i unes ganes immenses de fer les coses bé. Ho dic sense dubtar-ne gens, perquè conec la gent que ho mena tot plegat.
No és pas cosa de quatre dies que a Santa Pau hi ha cultiu de fesols únics, ni que ningú s’hagi inventat res, tal com de vegades passa en algun poble on, per pura promoció, es creen fires i mercats sobre la marxa. Res de tot això a Santa Pau: el cultiu de fesols hi és tradicional, històric, i l’any 1834 (en fa cap a dos-cents) la paraula fesol ja apareix en un document escrit per un pagès de l’època.
Es veu que en aquells anys hi havia una gran sequera (també), les collites de blat eren minses, i es començà a plantar aquest llegum, per provar-ho. Aviat algú s’adonà que els fesols plantats en una terra volcànica com aquella presentaven un gust extraordinari, a més d’unes possibilitats de collita excel·lents.
I vet aquí que, ara fa trenta-cinc anys, es creà l’Associació de Cultivadors de Santa Pau, amb unes intencions ben definides des del principi: gran cura amb les llavors i el treball al camp, buscar la manera de mecanitzar-ne el conreu i fer-ne promoció i comercialització.
En un món tan competitiu com el nostre, i amb productes (massa sovint) malauradament força enganyosos, trobo que l’autenticitat del fesol de Santa Pau, el terra de naturalesa volcànica amb característiques prou especials que no són en cap més lloc de la península, la dedicació entusiasta dels productors i el fet que sigui un poble de la nostra contrada on tot això coincideix, fa que una bona promoció doni a conèixer més i més aquest do que la mare natura ha volgut projectar en aquest concret indret garrotxí.
Voldria des d’aquí, esperant que m’ho permetin, animar els cultivadors i tothom que hi treballa a donar-se a conèixer més encara, perquè de possibilitats n’hi ha. Val la pena i ho dic perquè ho sé.
