Amagar un elefant

Qui va ser capellà revolucionari (i altres coses) a Nicaragua, Ernesto Cardenal (1925-2020), declarà que quan veia allò que els mitjans de comunicació deien del seu país que ell coneixia bé, no havia de creure res del que deien d’un altre país que no coneixia. Un vell endevinaire pregunta: com ho faries per amagar un elefant en una gran plaça o avinguda? Resposta: posant a la mateixa plaça o avinguda mil elefants més. Aquest elefant que seria la realitat s’amaga absolutament a tothom, barrejat enmig de mil elefants que no són la realitat, però s’hi assemblen molt. Això em porta a pensar que la gran plaça o avinguda podria ser Google, suposant amb santíssima innocència i ingenuïtat que aquesta eina de recerca sigui neutral. És un estri poderós que se’ns posa a disposició d’una manera fàcil i fins atractiva, que té però la capacitat d’estimular i modificar pensaments, comportaments, i fins i tot el llenguatge dels qui se’n serveixen. Vaja, que em sembla un instrument de dominació cultural molt potent, inexplorat i poc o gens regulat. Aquesta vella estratègia de manipular a través de l’amagament, avui dia és habitual i practicada amb tota normalitat. Google potser seria l’exemple més universal, més planetari. Ultra tot això, hi ha els enganys, estafes i fraus que es multipliquen cada dia que passa, i m’estic plantejant, a l’hora d’engegar l’ordinador, si no em poso un vestit d’astronauta que m’aïlli de tota aquesta pesta que, sense demanar cap permís ni excusa, m’entra a casa per la pantalla. Cada vegada dubto més de tot, i ja m’he arribat a convèncer que, de les coses segures, la més segura és dubtar. Alhora em pregunto si Déu, aclaparat per les seves responsabilitats i feines còsmiques, té temps de tant en tant de donar un cop d’ull al nostre atribolat món. I si ho fa, em demano què en deu pensar, tot i saber que no m’ho respondria pas directament, és clar. Avui dia sembla que viure, cada vegada més, és una mena de lluita diària contra la barbaritat, i quedi clar que amb tot això que escric no pretenc absolutament res, ni solucionar cap problema. Perquè, fet i fotut i ben remenat, allò més cert i palpable és que tothom s’ha d’espavilar individualment. I és que la vida és com el ciclisme: un esport individual que es practica en equip.