Tribuna
Terra massa fèrtil entre imperis
“Ucraïna no és una nació perquè hagi estat envaïda, sinó que ha resistit la invasió perquè és una nació
L’historiador i catedràtic de la Universitat de Yale Timothy Snyder va impartir a la tardor un curs sobre Ucraïna, i l’ha penjat a YouTube. Té milions de visualitzacions arreu del planeta. Ucraïna va aparèixer per escrit al s. XII en llengua eslava eclesiàstica antiga. Vol dir “terra de frontera”. Ha estat cobejada des dels grecs antics fins a l’actualitat com el sòl més fèrtil d’Europa. Putin va indicar les seves intencions a l’escriure el 2021 que Rússia i Ucraïna són un sol poble, que sempre han estat junts i que la història determina que hi han de continuar, convençut que els qui no ho senten així és perquè estan contaminats per influències exteriors.
Un origen comú fa més de mil anys a l’estat víking “Rus de Kíiv” no implica ser un mateix poble. Les terres d’Ucraïna han pertangut durant molts segles als diversos imperis europeus veïns. Sota Rússia, el tracte ha estat històricament colonial, d’explotació del gra, mà d’obra i recursos miners. Si Putin pensés realment que són un sol poble, no cometria crims de guerra a diari contra civils ucraïnesos, ni hauria saquejat museus ni collites, ni robat 250.000 criatures.
VeGEm la diferència entre compartir estat amb Rússia, o no. Entre 1772 i 1919, la part occidental d’Ucraïna, coneguda com a Galícia (Halitxina), va pertànyer a l’imperi austrohongarès, i després a Polònia fins que Stalin la va envair i es va annexionar Galícia oriental el 1939 pel pacte Molotov-Ribbentropp amb els nazis. Galícia es va estalviar deportacions (algunes), la mortífera repressió lligada a la col·lectivització forçosa de la terra entre 1928 i 1933, el genocidi per fam de quatre milions d’ucraïnesos entre 1932 i 1933 i el Gran Terror de 1937-38 durant el qual Stalin en va assassinar més de cent mil més. Abans, a Galícia es va poder preservar l’idioma ucraïnès malgrat que el polonès hi tenia rang superior. Als dominis russos, en contrast, l’ucraïnès era perseguit sense treva i fins se’l va tractar de dialecte. El 1870, el ministre rus d’Educació va declarar que la fi última de l’educació dels “estrangers” (sic) era la russificació. Sortosament, Galícia oriental va servir de repositori de la cultura, literatura, intel·lectualitat i política ucraïneses, i encara avui és on la llengua pròpia és més parlada.
La península ocupada de Crimea tampoc és russa, sinó la pàtria dels tàtars, un poble túrquic i musulmà que ha estat objecte d’opressió i deportacions massives des que Caterina la Gran la va incorporar a l’imperi rus el 1783. En el referèndum d’independència d’Ucraïna del 1991, el sí es va imposar arreu, incloent-hi Crimea i el Donbass. El 55% dels russòfons hi van votar a favor. El suport al sí es va enfilar a partir del momentum de la declaració unilateral d’independència al Parlament uns mesos abans.
Ucraïna ha sorprès el món amb la determinació per romandre lliure. Occident, per fi, ha entès que per preservar la pau mundial Ucraïna ha de disposar de tancs i armes pesants per defensar-se i recuperar la integritat territorial al més aviat possible. El veritable risc d’escalada de la guerra és la cronificació, no l’enviament de tancs. El canceller Scholz hi ha accedit tard i a desgana, en part perquè Alemanya se sent en deute històric amb Rússia. Tanmateix, amb Ucraïna hi està encara més, i no n’és conscient.
Hitler VA ENVAIR la Unió Soviètica el 1941 empès pel desig de colonitzar-ne els territoris més occidentals i obtenir cereal ucraïnès. Ucraïna és on proporcionalment hi va haver més morts durant la Segona Guerra Mundial: vuit milions, dels quals un milió eren jueus. Timothy Snyder considera que Alemanya té com a capítol pendent l’assumpció de responsabilitat per tots els crims perpetrats a Ucraïna sota l’ocupació nazi, incloent-hi els comesos pels col·laboracionistes ucraïnesos.
L’agressió russa del 2022 ha reforçat la identitat nacional del país i l’orgull per la llengua. Durant la Unió Soviètica, qui parlava ucraïnès podia ser acusat de nacionalisme o separatisme. Va esdevenir una llengua marcada i prescindible, mentre que el rus era “neutre” i avantatjós. Encara avui el rus domina a la premsa i llibres, els negocis, el comerç i la restauració. Com diu l’historiador Snyder, Ucraïna no és una nació perquè hagi estat envaïda, sinó que ha resistit la invasió perquè és una nació.
