Amor de jutge

Gran sor­presa amb la sentència que anul·la la con­demna dels giro­nins jut­jats per la crema de fotos del rei. Per una fil­tració periodística, se sabia que el tri­bu­nal encar­re­gat del recurs orde­na­ria repe­tir el judici, ja que no es va per­me­tre als acu­sats decla­rar en català. Però si la música ja ens va sob­tar, no creuré ningú que digui que s'ima­gi­nava la lle­tra de la sentència: una defensa abran­dada del dret dels ciu­ta­dans a expres­sar-se en la seva llen­gua davant dels tri­bu­nals.

Un cop superat l'ator­di­ment, un prec i un adver­ti­ment. El prec: si aquests 20 (vint!) senyors-senyo­ries de l'Audiència Naci­o­nal ho tenen tan clar, que facin una calçotada i hi con­vi­din col·legues com Ana Ingelmo, la magis­trada de Bar­ce­lona que va obli­gar un tes­ti­moni del crim de Berga a par­lar en cas­tellà. I de pas­sada que s'hi endu­guin els advo­cats de la COPE que han denun­ciat una jut­gessa gallega que per­met el gallec a la seva sala.

L'adver­ti­ment: la sentència des­til·la con­des­cendència. Aquests jut­ges, que esgri­mei­xen la Carta Euro­pea de les Llengües Regi­o­nals o Mino­ritàries, es refe­rei­xen al català com si fos un pin­to­resc i fràgil orna­ment cul­tu­ral d'aquesta gran pàtria que és Espa­nya. I així, sub­til­ment, ens recor­den que hi estem lli­gats fins que la mort ens separi.