L’ecoansietat existeix

L’últim informe anual del Fòrum Econòmic Mun­dial de Davos, donat a conèixer la set­mana pas­sada, admet que només un futur de col·labo­ració i decrei­xe­ment podrà fer front a la “poli­crisi” que ha creat el capi­ta­lisme. Aquest fòrum, com saben, no és una pla­ta­forma d’acti­vis­tes que patei­xin d’eco­an­si­e­tat, sinó dels prin­ci­pals líders econòmics, que no dibui­xen un futur gaire opti­mista per als pròxims anys. Ans al con­trari. L’informe dibuixa qua­tre esce­na­ris per al 2030, i ni el més opti­mista se’n salva, de la crisi climàtica i l’esgo­ta­ment de recur­sos. La diferència és en les polítiques que recla­men apli­car, i cal dir que l’esce­nari opti­mista aposta per la col·labo­ració entre països, la inter­venció en els mer­cats, l’eco­no­mia cir­cu­lar regu­lada pels governs i reduir l’extracció de recur­sos i les emis­si­ons asso­ci­a­des. El més sem­blant a reduir la demanda i pre­ser­var els recur­sos. En cas con­trari, sobre­ex­plo­tació, con­ta­mi­nació i gana.

Més inau­dit és que l’informe es cone­gui quan el govern català nego­cia un pres­su­post en què les mone­des de canvi són l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, el cen­tre d’oci Hard Rock i la B-40, actu­a­ci­ons dis­se­nya­des al segle pas­sat i que arri­ben al bell mig d’un esce­nari de catàstro­fes sense cap mena ni de reflexió ni de rao­na­ment.