El voraviu
No s’ha torçat res
Temen els pronunciaments de la justícia europea com pedregada seca
Posa-hi la mà a sobre i ho trobaràs a sota, deia l’àvia Neus. Doncs això. La comèdia de l’acord pressupostari que vàrem viure ahir no és el resultat de les intenses reunions mantingudes entre dilluns i dimarts. Ni una sortida genial dels brillants equips negociadors. Pantomima pura. Calendari pactat. Programació. La portaveu Patrícia Plaja deia dilluns que esperava que no es torcés res i aquest cop ha tingut raó. No s’ha torçat res. I no s’ha torçat res perquè no hi havia res que es pogués torçar. Era el dia previst i l’hora prevista. Estava tot dat i beneït de fa setmanes i les cartes sobre la taula. L’espera i la comèdia tenen el sentit, pretensió, origen i causa de guardar-se una gran traca comunicativa a la butxaca per contraprogramar el pronunciament del TJUE. La lluita de l’exili és el mal de ventre de neoautonomistes, federalistes i unionistes emmascarats; i els deixa una ressaca que no es treu amb Alka-Seltzer i una cremor d’estómac que no alleugereix un Almax. Temien, hagués dit el que hagués dit l’advocat general, que baixarien molles del TJUE i han contraprogramat la dieta mediàtica en previsió. Menjarem pressupost en els tres repassos del dia els que en feu tres, i en els cinc els que en feu cinc. Quaranta-cinc dies de pressupost i a veure quina en pensen per distreure l’atenció mediàtica quan hi hagi sentència de la immunitat dels eurodiputats. Temen com pedregada seca els pronunciaments de la justícia europea.