De ‘Bola de Drac’ a ‘Zona Franca’

Durant el mes d’agost del 1995 es va poder lle­gir als dia­ris que Josep Antoni Duran i Lleida amenaçava de dur al Par­la­ment l’emissió a TV3 de la sèrie Bola de Drac perquè la con­si­de­rava vio­lenta i ina­pro­pi­ada per al públic infan­til. Un retall de premsa de La Van­guar­dia encara cir­cula habi­tu­al­ment per les xar­xes soci­als per recor­dar-nos que la polèmica ha enve­llit molt mala­ment, ara que tots sabem que aquells dibui­xos ani­mats van atraure milers de joves cap a la tele­visió en català. Com a soci amb car­net del Club Super3, no conec cap infant d’aque­lla època que es dediqués a repar­tir lle­nya emu­lant Son Goku. Tot­hom –si no era algú que ja no girava rodó– era capaç de dis­so­ciar rea­li­tat i ficció. La distància gene­ra­ci­o­nal i una men­ta­li­tat encar­ca­rada podrien haver ful­mi­nat el que va aca­bar essent un èxit escla­tant. En una reacció en cadena, aquesta set­mana s’ha des­mun­tat el pro­grama d’humor Zona Franca de TV3. El deto­nant ha estat l’aco­mi­a­da­ment del col·labo­ra­dor Manel Vidal, tot ple­gat per una broma sobre el PSC que estic segur que tots els espec­ta­dors van enten­dre a la pri­mera, sense que ningú pensés que es qua­li­fi­cava lite­ral­ment de nazis els soci­a­lis­tes. Durant els dar­rers temps també han estat recur­rents les quei­xes al Par­la­ment sobre els espais pro­ta­go­nit­zats per en Peyu i en Jair Domínguez, també en clau d’humor i adreçats a un públic jove. La pulsió espa­nyo­lista i con­ser­va­dora de cen­sura es bar­reja amb la inca­pa­ci­tat per enten­dre els nous codis i regis­tres. És allò d’escan­da­lit­zar-se pels movi­ments de maluc d’Elvis Pres­ley, d’asso­ciar els vide­o­jocs amb els vio­lents tras­tor­nats i de bra­mar ate­mo­rit per la irrupció dels Sex Pis­tols. Això sí, després ens quei­xa­rem, adop­tant un posat greu de sabe­rut, que els joves ja no miren la tele­visió con­ven­ci­o­nal i que el con­tin­gut audi­o­vi­sual en català té pro­ble­mes per arri­bar a deter­mi­na­des fran­ges d’edat.