Tenir fred passa factura

Mal­grat un acord de pres­su­post que les patro­nals, els sin­di­cats i el ter­cer sec­tor cele­bren ple­gats; els bene­fi­cis extra­or­di­na­ris mai vis­tos que pre­sen­ten els grans bancs espa­nyols, o el retorn mas­siu aquest 2022 del turisme inter­na­ci­o­nal, molts cata­lans patei­xen una crisi que per ells és sistèmica, la pobresa. Una de les con­seqüències més dures per a les famílies que ho viuen en pri­mera per­sona quan arriba l’hivern és la inca­pa­ci­tat de man­te­nir a casa una tem­pe­ra­tura mínima­ment ade­quada. Ho ha con­fir­mat Save the Chil­dren. A Cata­lu­nya tenim més de 240.000 nens i nenes en plena onada de pobresa energètica, el 17,2% del país. Això no sig­ni­fica només pas­sar fred durant uns mesos perquè milers i milers de famílies no es poden per­me­tre pagar les fac­tu­res, sinó que és un fet que té con­seqüències direc­tes en la salut i en el ren­di­ment esco­lar, els dos fac­tors més relle­vants en plena edat de crei­xe­ment. L’orga­nit­zació, a més, adver­teix que aquesta és una situ­ació que va a més i que molts pares i mares deci­dei­xen endeu­tar-se per tenir cale­facció. Però això, para­do­xal­ment, pro­voca més pro­ble­mes en la infància, com ara l’estrès fami­liar, que afecta la seva salut men­tal. És un peix que es mos­sega la cua.

Les solu­ci­ons depe­nen d’implan­tar de manera més eficaç una llei com la que va fer la Gene­ra­li­tat el 2015, pio­nera a Europa, per pro­hi­bir els talls de sub­mi­nis­tra­ment a les famílies en aquesta situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat. Save the Chil­dren cal­cula que aquesta norma va evi­tar un mínim de 200.000 talls de llum, aigua i gas entre el 2015 i el 2020 a Cata­lu­nya. Amb tot, l’ONG adver­teix que les energètiques, que con­ti­nuen pre­sen­tant bene­fi­cis any rere any, no assu­mei­xen ni tan sols en part el cost de l’ampli­ació del bo social del govern espa­nyol. També hi ha enor­mes pro­ble­mes burocràtics per acce­dir a qual­se­vol pres­tació rela­ci­o­nada amb la pro­visió d’ener­gia, unes aju­des que hau­rien de ser automàtiques per a les famílies que es tro­ben sota el llin­dar de la pobresa, sobre­tot quan són els infants, la baula més feble, els que estan en més risc.