Delictes, pecats, notícies

Dels meus mes­tres periodístics vaig apren­dre que la notícia era tot allò que el peri­o­dista deci­dia que era notícia, per enti­tat del fet i interès per al lec­tor. Amb aquesta potes­tat que em donava, o que jo ente­nia que em donava, la con­dició de peri­o­dista, de vega­des he rebut­jat de publi­car infor­ma­ci­ons que m’ofe­rien com a grans temes i/o exclu­si­ves. Deci­si­ons que, en oca­si­ons, m’han supo­sat la reti­rada de la paraula i salu­tació d’aquells que ja havien deci­dit per mi el que havia de publi­car. Els casos que més recança fa deci­dir si publi­car-los o no són aquells que toquen temes sexu­als i, per tant, entren en l’espai més íntim de les per­so­nes. És un ter­reny molt relliscós i mai saps si el denun­ci­ant té motius espu­ris con­tra aquell que asse­nyala direc­ta­ment. I alguns recla­men que es pro­clami el nom del vili­pen­diat i ells man­te­nir-se emmas­ca­rats en l’ano­ni­mat. En dècades ante­ri­ors, quan ens venia gent amb denúncies con­tra algun fami­liar, sovint els acon­sellàvem que mires­sin d’arre­glar les coses a casa i que difon­dre les misèries pot­ser seria pit­jor i que no era com­petència dels peri­o­dis­tes jut­jar afers per­so­nals domèstics. Pot­ser algú ho tro­barà estrany, però així es feia, per con­vicció moral, quan els peri­o­dis­tes no teníem tants pre­cep­tes legals que ens enco­ti­lles­sin. El 2019 es van posar en con­tacte amb mi uns nois que volien expli­car que havien sigut vícti­mes d’abu­sos del seu pro­fes­sor de bate­ria, un músic repu­tat. Tema deli­cat i difícil de deci­dir si fer-ne notícia. “Abu­sos a toc de bate­ria”, ho vaig titu­lar. Vaig deci­dir fer-ne notícia perquè els dos nois, Isaac Jover i Adrián Cuéllar, van donar la cara, amb noms i cognoms, es van expli­car prou bé i vaig obte­nir la versió del denun­ciat, Jordi Brull. Lla­vors va ser notícia i aviat tindrà lloc el judici con­tra Brull per abu­sos a cinc alum­nes i el fis­cal demana 43 anys de presó. El judici, públic, també és notícia. En canvi, el cas de les dues peri­o­dis­tes que han denun­ciat l’exdi­rec­tor de Cata­lu­nya Ràdio i excom­pany d’aquest diari Saül Gor­di­llo, no trobo que sigui notícia. He vist les imat­ges. Es veuen les denun­ci­ants (que s’escu­den dar­rere el vel de vícti­mes) i el denun­ciat de festa en una dis­co­teca, tots con­tents, dan­sant, bevent, fent i dei­xant-se fer toca­ments. Esce­nes noc­tur­nes típiques i tòpiques i un xic ridícules, sí, però ja s’apa­nya­ran ells, que tots són grans. Jo no hi veig notícia. Ja veu­rem si els jut­ges hi veuen delicte per algun cos­tat.