És la llengua

En la campanya electoral a la presidència dels Estats Units de l’any 1992, Bill Clinton s’enfrontava a George Bush (pare). D’entrada amb poques possibilitats de victòria, ja que el llavors president tenia nivells rècord de popularitat en les enquestes. Per aquest motiu els demòcrates van creure que només se’n sortirien si eren capaços d’enfocar-se únicament en els temes més importants. I diu la llegenda que James Carville, un dels estrategs, va penjar un paper a la paret de la seu electoral. De les tres idees que hi havia escrites al full, una ha passat a la història: “L’economia, estúpid!”. Frase que versionada en “és l’economia, estúpid” ha arribat als nostres dies per subratllar aspectes que es consideren essencials. L’independentisme català ha creat una sèrie de tòpics, oposats a l’herència històrica del catalanisme, que han estat acceptats socialment –per mi d’una manera acrítica– perquè contra el pujolisme tot aguantava i vinga fot-li i amunt i crits. N’hi ha molts, uns venen de dins i altres, de fora. Uns són fets amb bona fe, d’altres, amb la pitjor de les intencions. Si estem determinats a no deixar-ho estar i fer-ho cada vegada millor, aquests tòpics s’han de revisar i, segurament, desmentir. El final de la frase dels demòcrates per subratllar allò que és essencial no és la més amable per iniciar debats, no cal dir-nos estúpids cada vegada, però fa falta un punt d’energia per posar el focus on toca i no revisar-ho constantment. Si hi ha un element essencial, indiscutible i únic que ens pot fer pensar que la nostra nació té algun futur possible, alguna oportunitat de sortir-se’n, aquest és la llengua catalana. Per això tants l’han defensat, per això tants l’ataquen. És la llengua! Un vehicle d’inclusió, no d’imposició. De cohesió, no d’enfrontament. I de prestigi, no opcional. Que caigui el tòpic: amb el castellà no s’amplia la base, ni s’augmenta l’audiència, ni caus més simpàtic. Si ens en volem sortir, és la llengua…