Parlar del temps

Parlar del temps ens unifica. És la conversa comodí, en què tothom se sent còmode, que s’acobla a qualsevol lloc i a tota mena de circumstàncies. Serveix per trencar el gel, per evitar situacions incòmodes, però també pot centrar xerrades disteses. Del temps en parlem a l’ascensor per defugir el silenci, mentre fem temps fins que obri l’escola de la mainada, en un casament, fent un cafè o en una reunió de feina. Arran del temps sorgeixen grans crítiques, elaborades elucubracions, sàtires originals o absurdes obvietats. Cada interlocutor se n’acaba fent un vestit a mida. Però tots, en un moment o altre, n’acabem parlant, del temps. Per bé o per mal.

I per què ara em ve tot això al cap? Doncs arran de la jornada d’avui –ahir per al lector–, amb aquest temporal de pluja, neu i mar que afecta les comarques gironines. Ser un territori tan divers ja ho té, això. En una punta de la demarcació arriba la primera gran nevada de la temporada mentre a l’altra les onades s’apropen gairebé als deu metres. Ja fa dies que els serveis meteorològics i d’emergències ens alerten del fenomen. En excés? O bé no sabem interpretar amb mesura els missatges de prevenció? El cert és que arran de la gran nevada del març del 2010, que va generar un immens caos a tot el país, especialment per la manca d’avís previ a la ciutadania, es va produir un canvi en la manera d’informar dels episodis meteorològics. Ara, els avisos ens arriben per tots costats. De manera exagerada, per alguns. Imprecisa, per d’altres. I és que als anomenats homes i dones del temps els exigim una precisió i un percentatge d’encerts que se situa quasi al mateix nivell d’exigència que apliquem a l’entrenador de torn del Barça! Si no l’encerten, els cau un ruixat colossal. I si l’encerten, també, perquè amb l’excusa que no l’afinen mai, aquell dia no els hem fet cas i som nosaltres els que hem acabat remullats. No hi ha compassió pels experts del temps! Un amic que és meteoròleg accepta la situació amb resignació però recorda que fer pronòstics més enllà de 48 hores és especialment complicat, que les previsions varien amb el pas dels dies i que refiar-nos de l’aplicació del mòbil –que és el que acabem fent tots!– no és el sistema més precís. Així m’ho ha explicat en nombroses converses que hem tingut. Perquè, sí, amb ell tot sovint també parlem del temps.