Delictes sexuals i justícia
A les xarxes socials i als bars és fàcil donar lliçons i demanar valentia a qui ha patit una situació dramàtica
S’ha escrit, s’ha parlat i s’ha opinat molt, potser massa, sobre el que es va batejar com la llei del “només sí és sí”. I de les seves conseqüències, algunes d’elles perverses. Queda clar que la llei s’ha de reformar, perquè alguna cosa no es va fer bé si pot ser interpretable en el sentit contrari al que va preveure el legislador. Vaig tenir oportunitat d’escoltar i de preguntar a dos magistrats sobre el tema. Cosa que agraeixo perquè són dels que creuen que la justícia s’ha de saber explicar bé per evitar la tergiversació, i sobretot ha de ser fidel a allò que es diu i no es practica: que la justícia ha de ser pública. Des del respecte total a les víctimes, és clar. “A més pena, menys delictes.” Es diu, i és totalment fals. No per condemnar a més anys s’estalvien els delictes. És l’expectativa que t’enxampin el que evita delictes, però cap violador deixarà de ser-ho per més o menys anys de condemna que prevegi el Codi Penal. Encara més, les penes exemplars poden acabar perjudicant les víctimes. Les víctimes d’abusos o violència sexual, no són tan punitives com les xarxes socials o els clients habituals de barra de bar. És a dir, que moltes víctimes tenen necessitat d’una reparació judicial, però són més proclius a sentències condemnatòries pactades que no a exposar-se en judicis oberts. Mentre que a les xarxes socials és fàcil donar lliçons i demanar valentia a qui ha patit i ha patit molt. És allò de la diferència entre el receptar i el prendre que diria l’àvia Neus, perquè jo ho vaig sentir de boca del seu net. Sentir que els magistrats creuen que s’infantilitza les víctimes ajuda, perquè també jo ho he pensat. “Tot per la víctima, sense la víctima.” No, això mai. En aquests afers la mediació no està permesa i el legislador, a l’Estat, prohibeix a les víctimes el seu dret a no declarar. Vaig entendre que massa vegades la víctima està al servei d’uns interessos que no són necessàriament els seus i que s’avala un populisme punitiu. I que això ho fa tant l’esquerra com la dreta, perquè electoralment està ben vist elevar la pena als violadors. És allò d’aplicar el Codi Penal de l’enemic, cosa que no aconsegueix reduir els delictes. I una afirmació final. El sistema funciona, però s’ha regalat el relat que ningú és condemnat. Ho són, no hi ha cap festival de la violació als jutjats, però sí que cal canviar la llei. I algunes lectures de la nova són un despropòsit. Insisteixo, les interpretacions són meves.
