Bestial pont del petroli

Egois­ta­ment par­lant no m’interessa gens ni mica aquest pont del petroli en for­mat bèstia que volen posar al Prat. Pre­fe­ri­ria que res­tau­res­sin el de Bada­lona. En el meu dia a dia no neces­sito ni neces­si­taré volar fins a dotze mil quilòmetres de Bar­ce­lona sense esca­les, que és el que es busca amb l’invent. No ho neces­sito en el dia a dia i no ho tinc pre­vist de manera extra­or­dinària. Penso que el dia que ho neces­siti tam­poc tro­baré cap gran incon­ve­ni­ent a fer escala i, segons el motiu pel qual viatgi, penso que fins i tot s’hi pot tro­bar gust, a fer una parada. Sigui o no parada i fonda. A banda dels egois­mes per­so­nals (que ja entenc que la ciu­ta­da­nia no sigui tan sedentària com jo), l’ale­gria i con­vicció dels experts també gene­ren mol­tes pre­gun­tes. Podran venir tants mili­ons de viat­gers més. Molt bé. Neces­si­tem que en vin­guin tants mili­ons més? A fer què? De turis­tes? On els enqui­bi­rem? Qui els atendrà si no hi ha tre­ba­lla­dors en el sec­tor? Diuen que així ens igua­lem a tants hubs inter­con­ti­nen­tals que hi ha a Europa. Molt bé, també. Però si ja n’hi ha molts a Europa, no ens hauríem de dife­ren­ciar? I per aca­bar, si real­ment hi ha d’haver con­nexió d’alta velo­ci­tat amb Reus i Girona el 2026 i el 2028, no podem espe­rar que hi sigui i veure què can­via això? A segons quina hora faries més via que del Prat a Bar­ce­lona en cotxe. O a totes hores si el ser­vei fos prou con­tinu. És clar que no en soc expert i volo tan poc com puc!