Cops d’efecte

Fa uns dies par­lava de les mani­o­bres de can­di­dats i par­tits quan s’acosta la revàlida a les urnes. Una altra de les moda­li­tats elec­to­rals són els cops d’efecte. És amb tota pro­ba­bi­li­tat el que pre­te­nia l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, quan a pri­mers de febrer va anun­ciar que Bar­ce­lona sus­pe­nia tem­po­ral­ment les rela­ci­ons amb Israel i tren­cava l’ager­ma­na­ment amb la ciu­tat de Tel-Aviv. Va ser una decisió uni­la­te­ral que la líder dels comuns i aban­de­rada de l’ano­me­nada nova política va impo­sar amb un decret d’alcal­dia sense ni tan sols obrir el debat. Tant Colau com el seu equip d’asses­sors saben per­fec­ta­ment que un gest d’aquest cali­bre pro­vo­carà una onada de reac­ci­ons, fins i tot inter­na­ci­o­nals, que farà que se’n parli molt de temps, amb sort (per a ells) fins als matei­xos comi­cis. El focus s’amplia i es des­via de Bar­ce­lona al món, de la com­plexa i des­gas­ta­dora gestió diària del dia a dia de la ciu­tat a allò més simbòlic i ideològic, on més còmodes es tro­ben els de Bar­ce­lona en Comú. I ho fa en un moment en què les enques­tes detec­ten una certa tendència a la baixa dels de Colau i, en tot cas, hi ha coin­cidència que el 28-M hi haurà una forta com­petència de l’alcal­dessa amb Jaume Coll­boni (PSC) i Xavier Trias (Junts), menor amb Ernest Mara­gall (ERC). Israel és molt més que el seu govern, com Bar­ce­lona és molt més que l’alcal­dessa i el seu par­tit. Això últim es va demos­trar ahir quan l’Ajun­ta­ment, en la comissió de Pre­sidència, va votar en con­tra de la ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana que demana que la capi­tal sus­pen­gui rela­ci­ons amb Israel. El cop, ahir, va ser per a Colau.