Fa uns dies parlava de les maniobres de candidats i partits quan s’acosta la revàlida a les urnes. Una altra de les modalitats electorals són els cops d’efecte. És amb tota probabilitat el que pretenia l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan a primers de febrer va anunciar que Barcelona suspenia temporalment les relacions amb Israel i trencava l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv. Va ser una decisió unilateral que la líder dels comuns i abanderada de l’anomenada nova política va imposar amb un decret d’alcaldia sense ni tan sols obrir el debat. Tant Colau com el seu equip d’assessors saben perfectament que un gest d’aquest calibre provocarà una onada de reaccions, fins i tot internacionals, que farà que se’n parli molt de temps, amb sort (per a ells) fins als mateixos comicis. El focus s’amplia i es desvia de Barcelona al món, de la complexa i desgastadora gestió diària del dia a dia de la ciutat a allò més simbòlic i ideològic, on més còmodes es troben els de Barcelona en Comú. I ho fa en un moment en què les enquestes detecten una certa tendència a la baixa dels de Colau i, en tot cas, hi ha coincidència que el 28-M hi haurà una forta competència de l’alcaldessa amb Jaume Collboni (PSC) i Xavier Trias (Junts), menor amb Ernest Maragall (ERC). Israel és molt més que el seu govern, com Barcelona és molt més que l’alcaldessa i el seu partit. Això últim es va demostrar ahir quan l’Ajuntament, en la comissió de Presidència, va votar en contra de la iniciativa ciutadana que demana que la capital suspengui relacions amb Israel. El cop, ahir, va ser per a Colau.