No hi ha profetes que encertin el futur. Hi ha persones que per intuïció barrejada amb informació fan anuncis més o menys creïbles. És el cas de Josep Borrell. L’alt representant de la UE assegurava el cap de setmana que a la guerra a Ucraïna li queden cent dies; és a dir, que en plena primavera pot solucionar-se en un sentit o un altre. Divendres farà un any que va començar i ningú preveia que seria tan llarga ni tampoc qui en seria el guanyador o el perdedor, o bé si acabaríem sent-ne tots perdedors. Auguris incerts que ni Borrell ni el president dels Estats Units, ni els que fan pronòstics i que estan més informats que la resta dels humans saben exactament com acabaran. Un altre tema també profètic que res no té a veure amb la guerra és la sequera a Catalunya. Segons un estudi fet per la NASA, l’abril serà molt plujós. Segons diuen, caurà prou aigua per evitar les restriccions que s’haurien de fer. Una previsió que queda llunyana tenint en compte que els experts diuen que només és fiable allò que no vagi més enllà dels quatre o sis dies. Difícil preveure la fi de la guerra i difícil preveure l’esperada pluja. I encara més difícil preveure qui guanyarà les eleccions municipals del maig quan queden 98 dies. La dificultat prové del panorama polític actual, on s’està creant la sensació que ningú s’entén, tant en referència a la coalició de govern PSOE-Unides Podem com en el cas de Catalunya ERC-JxCat. Les ara manques d’entesa hauran de ser possibles el 28-M, ja que el que sí que és cert és que ningú guanyarà per majoria absoluta. Obsessió dels polítics a l’Ajuntament de Barcelona. D’una manera o altra hi ha tres candidats que anuncien que deixaran la política si no poden ser alcaldes: Maragall, Trias, Collboni i, fins i tot, Colau; un fet que fa que hàgim d’estar molt pendents de les llistes. Ja en parlarem.