Als alcaldables gironins

Des de fa unes setmanes m’he entretingut a col·leccionar missatges publicats a les xarxes socials llançats des de les diferents candidatures a l’alcaldia de Girona.

En una de les piulades a Twitter es promet: “Pensar en gran i de manera col·lectiva. I això és el que fem i farem: planificar coordinadament estratègies de futur i també eines per millorar el dia a dia dels ciutadans.” Des d’una altra candidatura s’anuncia que es vol: “Transformar Girona i impulsar-la cap al futur, des de la transversalitat. Aconseguir un ajuntament de primera.” I en una altra: “La nostra proposta és combinar conscienciació i mesures preventives i reactives i tenir tolerància zero davant els delictes.” I en tinc més: “Afavorir els pactes per damunt de les ideologies, reunir en comptes de dividir.” D’exemples d’enfilalls de verbs en infinitiu n’hi ha per a tots els gustos. Grans frases, grans sentències, però amb poca concreció. “Transformar Girona i impulsar-la cap al futur”? només faltaria que no ho volguessin fer.

I aquests missatges es complementen amb el costum dels alcaldables d’aixecar acta virtual cada cop que visiten un barri, una zona, una associació... en les aparicions que fan a tots els actes, als carnestoltes o a les reunions per l’ESO del Xifra. Visitar els barris hauria de venir de sèrie, perquè va en el càrrec. De nou, només faltaria. No caldria narrar-ho i anar-se fent fotos. Finalment, no podem oblidar els vídeos de candidates que passegen per una Girona impol·luta, sense contenidors a vessar i, curiosament, sense encreuar-se amb cap ciclista! O d’altres, enregistrats dels del despatx del candidat desgranant la feina feta i la que queda per fer.

Les campanyes electorals i les precampanyes sempre han tingut un punt de surrealisme, perquè el candidat s’afana a fer-se visible i a demostrar que té moltes ganes de treballar per la ciutat, amb un ingredient important de teatralitat, que acabarà l’endemà de les eleccions. Avui dia, la comunicació ha arribat a uns nivells indescriptibles. Usar les estratègies que ja es feien servir fa anys i aplicar-les a les noves plataformes i canals queda obsolet.

Les redaccions de batxillerat s’han de quedar al calaix i cal trobar noves vies per arribar a la gent i per semblar com més autèntic millor. Si això és el que es vol fer, és clar.