Què és el racisme democràtic?

El racisme democràtic és un contrasentit perquè una democràcia amb bona salut hauria de complir els drets humans i refusar plantejaments supremacistes: cap persona té més o menys dignitat, més o menys valor que una altra. Però malauradament els grans enunciats no són vàlids per a tothom; ben al contrari, no és estrany que en nom de la seguretat i la llibertat es construeixin espais foscos d’exclusió, criminalització, violència, expulsió, segregació i explotació dels qui han caigut del costat revers de la història. Actualment la immigració –i no tinguem memòria de peix: sabem què és l’exili econòmic– ofereix una deplorable dimensió d’aquest contrast i assenyala la creixent deshumanització d’una impossible Europa fortalesa que preveu muralles encerclant tot el seu perímetre. Dic impossible, perquè l’esperit de supervivència sempre s’obre camí i perquè el continent ha de sobreviure també a la seva minvant demografia: ja és hora d’afrontar aquesta qüestió des de la raó solidària –i pràctica– i no des de l’emoció xenòfoba que l’extrema dreta atia amb repugnant eficàcia bo i escampant tota mena de mentides. Les Canàries 2020, per exemple; fa feredat recordar com en plena pandèmia i tancament d’hotels, s’acusava els migrants d’haver portat la covid i la ruïna al turisme, es justificava la seva mort a l’oceà –“si els traiem de l’aigua i els salvem entraran a casa a robar”– i es muntaven expedicions per “caçar i rebentar el moro”. Es comença per crear fronteres morals en defensa de la democràcia (més aviat parlen de pàtria) i s’acaba...