Desendollats

Arribats a aquest punt, ja ningú posa en dubte que els telèfons mòbils i les pantalles ens han canviat completament la vida. Els avenços que ens proporciona la tecnologia estan comportant canvis conductuals que no sempre són per a millor. Es pot argumentar que la ràdio i la televisió també es van introduir en la vida de les persones i van comportar canvis. Però no van provocar l’aïllament que genera, vulguis o no, disposar d’un dispositiu individual. Escoltar la ràdio o mirar la televisió en família encara s’assemblava una mica a explicar històries a la vora del foc. Però ara els mòbils i les tauletes ocupen massa temps personal que abans es dedicava a un altre tipus d’oci. Això és especialment preocupant en el cas dels joves i dels nens. Hi ha una preocupació justificada per l’abús de pantalles per part de les criatures, que estan creixent en un món que per a ells cada cop és més virtual i bidimensional.

Fa 20 anys, quan era una mare jove, quedava perplexa quan escoltava pares i mares queixant-se que els seus fills no menjaven verdura ni fruita, quan ells eren els primers que preferien pasta i gelats. Amb això de les tecnologies passa el mateix: ens posem les mans al cap per les addiccions als videojocs i a les aplicacions, però la realitat és que els adults també estem enganxats als mòbils. Per això és interessant que comencin a sortir iniciatives com la que aquesta setmana ja se celebra en molts indrets del món: els dies de desconnexió. Un o dos dies en què cada persona s’oblida de la tecnologia i es dedica a coses que no tinguin res a veure amb aparells electrònics. Es tracta de descobrir el món que hi ha darrere les pantalles, que és ple d’opcions. Per si us atreviu a seguir l’exemple, aquí va una llista –reduïda, evidentment– de coses que es poden fer aquestes dies. Anar a veure un espectacle de bombolles que dissabte fan a Fornells de la Selva. Caminar fins al castell de Palagret, de Celrà, no tan conegut ni amb tan bones vistes com el de Sant Miquel però segurament més tranquil. Aprofitar per conèixer la cuina del bacallà a Tossa de Mar. Visitar els espais de memòria i exili entre el Pirineu gironí i el nord-català. O anar a alguna del centenar de biblioteques públiques que hi ha a la demarcació a remenar diaris, revistes i llibres, deixant-se portar només per la curiositat i la imaginació, dues virtuts que la tecnologia no ens hauria de robar.