Gràcies, ‘tik-tokera’

Hauríem de donar les gràcies a la infer­mera tik-tokera que aquesta set­mana es quei­xava que li dema­na­ven “el putu C1 de català” com a requi­sit en unes opo­si­ci­ons. La seva hos­ti­li­tat va ori­gi­nar un tsu­nami d’amor propi i indig­nació a les xar­xes soci­als i va ser motor per rei­vin­di­car-nos, una vegada més, com a país amb llen­gua pròpia. I no des de fa qua­tre dies, pre­ci­sa­ment. L’ori­gen del català cal bus­car-lo al segle IV, segons un estudi de la UAB. Per això cal ser agraït amb tots aquells que en blas­fe­men. A vega­des cal que algú ens polsi el botó de la indig­nació i ens faci reac­ci­o­nar. Que ens facin una pun­xada allà on fa mal per demos­trar que tenim sang a les venes. Mercès a tots aquells que fus­ti­gueu con­tra el català i con­tra els qui el par­lem, perquè sense vosal­tres segu­ra­ment ens hauríem ador­mit total­ment en l’apa­tia. Cada insult és una moti­vació. Cada menys­preu des­en­ca­dena una reacció. Cada vídeo bar­roer ens empo­dera un xic més. Gràcies a tots aquells que no desis­tiu en la cam­pa­nya con­tra la nos­tra llen­gua. La vos­tra ignorància ens car­rega de raons. Ens recorda contínua­ment que no es pot abai­xar la guàrdia. Sigueu cons­tants i no defa­lliu. Sense vosal­tres res seria el mateix.

Per això us faria un prec. Encara ens cal una empenta més. Ni tan sols amb aquest bom­bar­deig per terra, mar i aire hem acon­se­guit situar el català al nivell que li per­toca. Ni al car­rer, ni a les esco­les, ni a la justícia, ni a l’admi­nis­tració, ni a les xar­xes soci­als, ni a la cul­tura, ni als mit­jans de comu­ni­cació... El català con­ti­nua essent en molts àmbits una llen­gua de segona. A casa seva. Per això cal que ens aju­deu. Entre tots ho podrem acon­se­guir. Vomi­teu dis­ba­rats con­tra la nos­tra llen­gua i el nos­tre país. A veure si una vegada per totes des­per­tem defi­ni­ti­va­ment i ens tra­iem de sobre les manies i els com­ple­xos. A veure si dei­xem de dema­nar permís per par­lar en català o ens obli­dem de rene­gar de la llen­gua només de començar una con­versa, sense que ni ens ho dema­nin. Aju­deu-nos, pro­fans del res­pecte! Comp­tem amb vosal­tres!