I què, si hi ha la Danae?

No veia el Zona Franca de Joel Díaz i ara no veuré el de Danae Boro­nat. No per res. Pura i dura bio­lo­gia. Soc a fer nones, a aque­lla hora. Podria veure-ho enllau­nat i a la carta, però el dia no dona per obrir llau­nes ni per escal­far con­ge­lats, i no neces­sito fer-ho perquè no és tant Zona Franca el que m’interessa, com el seu entorn. Algú neces­si­tava mos­trar que el poder estava repar­tit dife­rent, i va lle­par un humo­rista. La cadena de soli­da­ri­tats va ser prou decent, i li va fer cos­tat el mateix capità de la com­pa­nyia. Per un moment va sem­blar que els opri­mits sobre­ei­xi­rien als opres­sors i el pro­grama va estar a punt de des­a­parèixer. Però com ha de ser, sem­pre hi ha una Danae dis­po­sada també a una causa justa que refaci bau­les tren­ca­des i man­tin­gui la cadena. Com toca en un país civi­lit­zat de comu­ni­ca­dors civi­lit­zats i grans pres­su­pos­tos públics a la comu­ni­cació. Ara les esgar­ri­fan­ces i cal­freds per les audiències ja superen Joel Díaz. Dime­cres varen tenir feina a doblar 8TV, que encara fa números per sota de l’1%. Les apos­tes tren­ca­do­res per cap­ti­var jovent no varen fluir sota La Sotana i Danae encara ho peta menys. La tele con­ven­ci­o­nal està sen­ten­ci­ada. No és per a joves. Com a model, com a mitjà, com a ins­tru­ment, és un model, una eina, per a vells. Per a gent gran, ter­cera edat, boo­mers o com ens vul­guem auto­qua­li­fi­car, amb el màxim res­pecte. No hi ha audiència jove per aixe­car. Només calé públic per enter­rar-hi.